Anar a un concert de Quimi Portet sempre és una experiència tonificant. I si, a més a més, aquest és l'inici de la seva nova gira mundial, els assistents s'han de considerar afortunats al quadrat. Les interpretacions de Sunny day, posem pel cas, haurien de ser patrimoni mundial de la humanitat.

Portet és als antípodes del rock d'estadi, dels grans xous amb megapantalles i projeccions, jocs de llums i focs d'artifici. Però és que no li cal res de tot això. En fa prou amb la companyia del guitarrista Jordi Busquets i el bateria Àngel Celada. El trio, amb una destresa indiscutible, sol injectar a les cançons un tractament primari, tribal i esgarrapat. Les estripen els embolcalls per revifar-les amb l'energia porquissota del glam, l'agudesa esfereïdora del heavy, la festivitat lluminosa del funky o el nerviosisme delicat del soft pop.

Al disc Festa Major d'hivern, l'artista toca tots els instruments que se li han posat al davant. L'ha embastat als estudis Music Lan, amb el productor David Tickle i els enginyers de so Jordi Solé i José Luis Molero. Hi trobareu tretze cançons roqueres, portetianes i ben cosides. Salpebrades sovint amb giragonses lingüístiques, enumeracions astoradores o rimes fotetes. Un conjunt deliciós que tan aviat transita per l'emotivitat incontinent com per l'existencialisme casolà.

Alguns de nosaltres, bé, l'escoltarem i el reescoltarem com uns boits. Serà l'única manera de resistir, amb dignitat, tot el temps que trigarà el nostre astre intercomarcal preferit a fabricar el seu onzè disc.