03 de maig de 2018
03.05.2018

Psicopatologies d'un país

03.05.2018 | 06:57

Segons l'Organització Mundial de la Salut, una psicopatologia és una àrea d'estudi d'aquells processos que poden induir estats «no sans» en el procés mental. Coincidirem que tot allò que hem viscut i estem vivint en els darrers mesos en el nostre país podria incloure's perfectament sota aquest concepte. I estaríem d'acord que, vistos els símptomes, tot el que està passant mereixeria ser analitzat, com a mínim, per un psiquiatre.

Analitzem els fets: manifestar-se pacíficament ara es considera rebel·lió i sedició i s'empresona aquells que encapçalaven les manifestacions. Donar una opinió assenyada a Twitter és motiu immediat de cessament. Buidar la guardiola de les pensions per rescatar els bancs privats es considera bona gestió econòmica. Dur un llaç groc és incitar a l'odi. Discutir-se en un bar és terrorisme. Violar reiteradament i en grup una noia ja no és violació. Ser corrupte, tenir màsters falsos i robar cremes en un supermercat forma part de la normalitat. Picar desmesuradament la població quan vota és proporcional....

La llista de despropòsits avui ja és infinita i tan desmesurada que potser caldrà demanar al col·legi de metges que presenti una candidatura de psicòlegs i psiquiatres per governar l'Estat, perquè cap persona assenyada, amb un nivell cultural mitjà, amb uns mínims criteris democràtics, pot entendre la barbaritat que estem vivint. A no ser que tots haguem quedat contaminats d'una nova psicopatologia, desconeguda fins ara, que implica que les esquerres aplaudeixen la ultradreta, que l'Estat es passi pel forro les normes més elementals de democràcia, que és persegueixi qui no combregui amb la manera de pensar del govern actual, que la justícia ocupi el paper de la política i que tots plegats haguem perdut el senderi i donem per fet que és normal que es creuin totes les línies vermelles possibles.

Sigmund Freud, autor de la Psicopatologia de la vida quotidiana, deia que l'oblit és permissible en les coses trivials i potser és que avui hem oblidat, sense adonar-nos, què volia dir viure en democràcia, separació de poders, llibertat d'expressió, honestedat i tot allò que avui ja no tenim.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema