06 de maig de 2018
06.05.2018

Càncer i companyia

06.05.2018 | 10:17

El càncer va portar Inna a una operació d´úter, i amb això, tot i ser jove, a perdre per sempre la possibilitat de ser mare, allargant la seva vida. Un cop recuperada, es va fer contractar com a cangur, per tenir cura dels fills dels altres.
Inna es prestava des de llavors com a cangur del meu fill. El meu fill tenia una inclinació especial per ella, potser, penso ara, perquè tots dos estaven a prop de la no existència, el meu fill la va deixar enrere feia un any, Inna s´hi encaminava. Odio el melodrama però la vida de vegades és molt melodramàtica.

Hi ha persones en la teva vida amb les quals tens relació directa i altres, per la causa que sigui, que estan en la perifèria de la teva existència i l´òrbita de les quals gravita de tal manera que els podem veure, com un planeta llunyà, aliens a la nostra trajectòria. Aquest és el cas d´Inna, arribada a Girona des de Sibèria.

Inna tenia una revisió anual. Ella en deia ITV. En la següent el TAC detecta alguna cosa. Es passa l´informe als oncòlegs demanant una «visita preferent». No hi ha resposta. Silenci del sistema. En la següent ITV, un any més tard, ja no hi ha dubtes. És càncer i li queda un any de vida. Podria haver-se salvat si l´hagués vist l´oncòleg?
Des que el 2005 es va crear el Circuit de Diagnòstic Ràpid, es van accelerar els diagnòstics quan existia sospita de càncer. Va funcionar els primers anys, després va deixar de ser ràpid i eficient. Va començar el mateix declivi de la major part de les institucions catalanes que la crisi va empitjorar i les lluites independentistes van ocultar en la nebulosa.

Hauria volgut saber més d´ella, què li agradava, quines pretensions tenia en aquest món. Per què les nostres òrbites circulen al costat de milers d´altres vides que d´un dia per l´altre es converteixen en estrelles fugaces?

Ara, cada vegada que miro el rellotge m´imagino com serà mirar el rellotge per a Inna. Els minuts, les hores que va desaprofitar, són els últims minuts i hores d´ella en aquesta vida.

Des que va començar amb la quimio, va deixar d´exercir com a cangur. Ella diu que per no contagiar la radiació que porta a sobre, per això ja no s´acosta als nens dels quals abans tenia cura, els nens que adora.

El càncer té un aliat en els llargs terminis de la Seguretat Social, en les retallades, en la falta de mitjans. Més nocius encara que el tabac i la pastisseria industrial. Quan et lliuren la data de la propera revisió hauria de venir amb les mateixes fotos tremendes dels paquets de cigarrets. Només que no pots triar, estàs obligat a fumar-te el sistema. A saltar al seu forat negre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema