06 de maig de 2018
06.05.2018

Freud vs Marx

06.05.2018 | 12:33

L'any 1929 Sigmund Freud publicava El malestar en la cultura. La tesi central aborda el xoc entre el mamífer (jo) i les cotilles culturals (nosaltres). La cultura domestica les pulsions sexuals i agressives, vol una convivència més o menys ordenada. Quan les pulsions no es canalitzen creix el malestar, la colla de reprimits, la culpa encapota el cel de la humanitat i d´aquí que vessin els divans i les presons. L'individu per instint busca la llibertat, però topa amb la civilització, amb les seves lleis. I, una de dues, o les acata o se les salta.

Freud va elaborar una teoria meritòria, total. Karl Marx també. Uns anys abans (1848) havia situat el malestar general en un altre tipus de lluita, la de classes, tot desdenyant que l'individu disposés d´una essència natural indomable. Segons Marx l'individu és un producte històric, de proximitat, sempre acabat de collir. Si de cas el seu malestar no provindria tant del xoc entre picors i valors, sinó del crec entre individu i societat (capitalista): del resultat se'n diu alienació. I, una de dues, o l'individu se sotmet al salari i a l'amo, o crema la fàbrica.

Fixin-se que, arran de la sentència de La Manada, la indignació (el malestar general) s'ha centrat en blasmar els desgraciats que encara apel·len a les pulsions per dur a terme accions abjectes. El jutge Ricardo González demanava l'absolució dels violadors, i es mirava el vídeo de la violació com qui mira pornografia a la xarxa, incapaç de diferenciar una cosa i l'altra –ben sovint, porno i violació són el mateix. És a dir, s'abonaven les tesis de Freud tot capgirant-les: els cràpules de La Manada representen un llast social, però no deixen de ser «homes en essència», homes que caldria educar –ergo castigar.

En canvi s'han sentit menys veus apel·lant a les desigualtats en el món del treball, que ara i aquí és el món al complet. Hi ha multitud de feines feminitzades i precaritzades, i estem lluny de la igualtat en totes i cadascuna de les tasques, remunerades o no, que fan girar la societat. Els inframentals de La Manada han nascut i han crescut acostumats a una realitat atroç: les dones existeixen per cuidar-los, per satisfer-los, per distreure'ls, per perpetuar-los i per servir-los. Àvies, mares, parelles, filles i nétes s´encarregaran que no els falti de res: amor, forats on ficar-la, plat a taula i teràpies diverses com escoltar-los i animar-los.

Com que de moment la cultura s'ha mostrat força ineficaç per educar aquest tipus d'homes (de fet la cultura de la violació té una salut de ferro i Freud se'n va adonar), potser seria l'hora de passar el testimoni a Marx. Deia que la humanitat és capaç, no només de treballar en solitari, l'individu per al propi benestar: també és capaç d'aliar-se per al benestar comú, contra l'alienació. I és ben sabut que la pulsió sexual, si es canalitza en objectius que beneficiïn a tothom es converteix en l'amor al proïsme –i no pas en la violació de mitja humanitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema