07 de maig de 2018
07.05.2018

Poder judicial

07.05.2018 | 06:33

Tot just quatre hores després de llançar-se en la típica plataforma de recollida de signatures una petició per destituir els magistrats que van dictar sentència en el cas de La Manada, ja hi havia gairebé un milió de pronunciaments. Jo no vaig signar: només es pot destituir el magistrat que deliberadament i de forma greu hagi faltat al seu deure, el que no s´assembla, ni de lluny, a una resolució injusta, insuficient o inoportuna. Jurisprudència potser vol dir –se non é vero, é ben trovato– que la resolució judicial és incompatible amb l´atabalament o la lleugeresa, ja que no està bé esmentar la gresca o l´alegria a casa de la presumpta violada. És tant com suposar que l´ignorant es complau en la seva ignorància o que l´explotat anhela una altra cadena. Les ocurrències, per a la literatura.
En algun moment caldrà plantejar amb tota la seva cruesa l´assumpte de la crítica al poder judicial, ja que no és diferent del legislatiu i de l´executiu, els seus actes se sotmeten a un sostingut escrutini. Sí, els magistrats han de fer la seva delicada tasca amb absoluta independència i sense pressions i a la sala de justícia qualsevol insolència ha de ser rigorosament reprimida. La distància que ha de separar els manifestants de les audiències es pot establir per llei i la policia i les tanques grogues estan per fer possible la conciliació del respecte als jutges i l´inalienable dret a l´opinió lliure.
Penso que la successió de perilloses ximpleries perpetrades pels que diuen ser La Manada havia de desembocar, en estricta lògica, en una condemna per violació. Però el que jo pensi no importa i no pocs jutges arriben a viure de forma ­punyent la distància que hi ha entre disposar de les proves necessàries per condemnar i albergar en el seu ànim la certesa d´una culpabilitat. I és bo que això sigui així. No hi ha més justícia, a part de la poètica, que aquest delicat equilibri, cerimoniós i sovint tardà, que són els processos judicials i la seva xarxa de ­garanties. Però ni els jutges són la mà dreta de Déu, ni les seves sentències es produeixen fora del món, ni tenen immunitat ­diplomàtica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema