En el present digital, tot són dades: el govern, la seguretat, la logística, els transports, la salut, l´educació, la comunicació, l´oci, etc. Els professionals que saben aconseguir, ordenar, analitzar i explotar aquesta informació han acumulat un enorme poder. I molts d´ells, segons admeten, es comporten sense manifestar cap preocupació o compromís ètic. Ara mateix, més que pensar en el bé comú i en l´interès general, es fixen en el material que poden obtenir amb les seves eines i, amb aquest punt de partida, confeccionen els seus projectes, amb l´objectiu primordial de caçar fons econòmics -públics i privats-, articles en revistes destacades que els impulsin en les seves empreses i universitats i, naturalment, prestigi que engreixi el seu ego. En un pla secundari, apareixen els eventuals beneficis per a la societat. La dimensió moral de la ciència de les dades, la intel·ligència artificial, l´aprenentatge automàtic, la internet de les coses, la robòtica... s´ha convertit en pocs mesos en objecte de debat intens. Per descomptat, hi ha directius i personal compromesos amb la millora de les actuals condicions de vida. Igualment, s´estan articulant regulacions i restriccions administratives. Però resulta senzill burlar-les i, en cas que es produeixin, les sancions són ridícules si es comparen amb les contrapartides.