Elsa Artadi deu tenir nom de lleona, però la pinta que gasta és d´haver caigut en política directament desembarcada d´un veler de la Christmas Race palamosina. O del telecadira de Baqueira. Si mai arriba a presidenta -a presidenta del que sigui, el cas és presidir-, la primera norma que aprovarà serà que en les recepcions oficials els brindis s´hagin de fer obligatòriament amb el dit petit estirat.

Mentre això no pren forma, l´esperança blanca del procés fa bolos per televisions i ràdios, i tot onejant a costat i costat una cabellera rossa tractada amb el millor suavitzant del mercat, demostra estar al cas de les noves tendències, i ara no em refereixo a la moda, que també, sinó a tendències semàntiques. «La prioritat és fer república», va declarar, aconseguint no afegir un «ho juro per Snoopy». «Fer república» és, en aquests moments, l´expressió més in entre la gent del procés, no s´escolta menys de cinc vegades al dia. Quan ja està clar que el procés no ha servit absolutament per a res, és just admetre en el seu favor que com a mínim ha aportat expressions que mai hauríem conegut. Ha creat des del «tenim pressa» fins al «seguim», des de «els el-que-sigui seran sempre nostres» fins a «sortir de la zona de confort». Ara toca el «fer república» i l´Artadi, quina una per saltar-se una moda, la utilitza sempre que pot.

Ni fer una república, ni fer la república. Fer república, així, sense article. Una expressió completament buida, vàcua, per això queda bé només en boca de polítics igualment buits i vacus, que afortunadament a Catalunya no en falten. Els nens petits fan caca, la gent bruta fa pudor, els adolescents fan manetes, i els polítics que haurien de procurar governar el país d´una punyetera vegada fan república.

- I de quina manera la fan?- es deuen preguntar vostès, o almenys aquells de vostès que encara tenen criteri.

Doncs dient-ho de tant en tant per TV3. Fer república no és res més que acostar-se a un micro i declarar que fem república. D´igual manera que el procés no ha sigut res més que acostar-se a un micro i declarar que fem procés. No hi ha res més, de fet no hi ha ni tan sols article.

Ara que, fer, el que se´n diu fer, el que em fa l´Artadi a mi, és vergonya.