Seria interessant esbrinar a qui no li donaran el Nobel de Literatura aquest any en el qual no el donaran a ningú. Ja que cada any es fan travesses sobre el premiat, estaria bé fer-les sobre el no premiat, és a dir, sobre aquell que l'hauria rebut si no hagués estat pels escàndols que han obligat a abaixar la persiana a l'Acadèmia sueca.

- Suspendran el Nobel de Literatura precisament l'any en què me l'anaven a donar a mi -pensaran molts escriptors.

Jo mateix podria dir-ho, una altra cosa és que vostès em creguessin. Jo mateix podria considerar-me un Nobel invers.

- Te'n recordes d'aquell any en què es va suspendre la concessió del Nobel?

- És clar, home, va ser el 2018.

- Em tocava a mi.

Qui no es consola és perquè no vol, de manera que va molt bé que de tant en tant es tanquin per defunció, o per qualsevol altra excusa, la concessió d'honors a la qual estem tan acostumats que ni els parem atenció. El Cervantes, per posar un altre exemple, s'hauria de concedir només en anys alterns. Això permetria que, l'any de tancament, poguéssim fantasiejar amb què, si s'hagués concedit, ens hauria tocat a vostè o a mi. Ser un Cervantes invers tindria també la seva gràcia si no fos per l'absència de la dotació econòmica. Però els diners no ho són tot. Hi ha el prestigi, el que un deixa als seus descendents, etcètera.

- Al meu avi no li van donar el Cervantes el 2020.

Parem més atenció al que succeeix que al que no succeeix, als premis que ens donen que als que ens deixen de donar. I és un error. Els místics, quan observen el fullatge d'un arbre, no veuen les fulles, sinó els buits que deixen entre si. Per assolir el coneixement convé fixar-se en això, en el buit, ja que el volum és una obvietat, un grolleria. Penso tot això al metro, observant un paio que va davant meu amb expressió d'amargor. Em venen ganes d'acostar-me li a l'orella per dir-li que s'alegri per no ser aquest any Premi Nobel de Física. No ser té els seus avantatges. Que ho preguntin, si no, a qui aquest any no rebrà el de Literatura.