11 de maig de 2018
11.05.2018

Cartes

11.05.2018 | 06:56

Agraïment a l´Institut d´Aran: Vivétz lo aranés!
Àngels Alsina professora de Català de l´INS Maçanet de la Selva. en nom de la classe de tercer d´ESO–A
Des de l´Institut de Maçanet de la Selva, us volem agrair molt sincerament la vostra acollida, tan cordial i amable.
Des del moment en què vam posar els peus en terra aranesa, vam gaudir de cada una de les diferents activitats que ens vau oferir, però el millor d´aquells dos dies entre vosaltres, va ser l´oportunitat que vam tenir de conèixer les vostres terres, la vostra cultura i, sobretot, la vostra llengua, totalment desconeguda per nosaltres i que ara, en aquests temps convulsos, valorem més que mai.
Esperem que ben aviat puguem ser nosaltres els que puguem acollir-vos a casa nostra i mostrar-vos l´entorn del nostre poblet, Maçanet de la Selva, orgullós de tenir un castell, el de Torcafelló, situat damunt del turó de Sant Jordi, o la torre de Marata, un edifici fortificat i emmurallat de l´edat mitjana.
De la nostra estada entre vosaltres, vam entendre que l´aranès, tot i ser llengua oficial a Catalunya, si perd el suport de la Generalitat, i de tots els catalans, té els dies comptats.
Cal que recordem que la mort d´una llengua és una pèrdua irreparable... com un paisatge que s´esborra. És per això que des de Maçanet de la Selva volem cridar ben fort: Vivétz lo aranés... i gràcies, institut d´Aran, per tot!


Entre el silenci hipòcrita i la democràcia
josep m. loste portbou
Si fa unes setmanes l´eurodiputat de la CDU, Elmar Brok, del partit de la Sra. Merkel, demanava una negociació i una mediació d´Alemanya i la EU per tal de mirar d´encarrilar el contenciós entre Catalunya i Espanya; ara ha estat una diputada de la Catalunya Nord, a l´Assemblea Nacional francesa, Laurence Gayte, del partit La Republique en Marche (el Partit de Macron) qui ha demanat per carta al Ministre d´exteriors francès, Jean Yves Le Drian, que es posicioni sobre Catalunya en defensa dels drets humans. Aquesta diputada, que representa la Catalunya Nord (una de les quatre seccions del Departament dels Pirineus Orientals) ha posat de manifest que s´han empresonats dirigents polítics i d´entitats catalanes, que tan sols han expressat, pacíficament i democràticament, les seves opinions. Amb tot això es constata que cada dia més dirigents polítics d´arreu d´Europa volen i creuen que la qüestió catalana s´ha d´encarrilar amb una veritable negociació amb mediació Europea. Però, malauradament, a Madrid tenim un govern, un executiu espanyol que, a més de ser neofranquista i autoritari, ha perdut completament el sentit comú.


Temps de flors grogues
Joan Pi i Ventós girona
En la nostra societat, dos són els aspectes que poden definir a cada un de nosaltres. El del pensament únic, imposat com a norma d´admissió posada dins un sac de color negre uniforme i de rebuig a la diferència. I aquell altre que accepta la llibertat de criteris com a un espai de potenciació personal. No cal dir que la seva senya de color groc és el seu senyal d´identitat.
El proper dissabte, Girona es vesteix de naturalesa meravellosa i creativitat imaginativa. És un temps de flors marcat per la situació política. Girona, temps de flors. El poble català sempre s´ha distingit per uns matisos ben característics. Som acollidors, nobles i gent de pau. Tinc el pressentiment que aquest any el color de les flors més destacat serà el groc, com a signe d´expressivitat dels nostres pensaments. No vull passar per alt una anòmala contingència de nefasta actualitat. Els defensors del pluralisme polític i de la identitat singular del nostre poble, pateixen o han de témer el «càstig» dels qui només admeten les seves idees indiscutibles i regulades en un marc de llei escrita. El dia 1 d´octubre del passat any, les urnes donaren resposta de manera indiscutible a quina era l´opció política del poble català. La diferència no ens molesta, però la nostra identitat té la força que dóna la llibertat de manifestació.
El resultat que se´ns ha aplicat, per la nostra definició de poble compromès amb la nostra tradició, ha estat l´aplicació l´article 155, i amb ell la restricció total de la nostra llibertat de pensament. La força com a mètode de convicció ha actuat sense cap mirament. I una argumentació escoltada: «El 155 ha tingut com a finalitat que s´instauri, d´una vegada, un govern legal a Catalu­nya». La resposta per formar govern ha estat més que sorprenent. S´han empresonats els líders dels partits guanyadors de les passades eleccions, amb un afegitó de propina: l´exili a «corre cuites» del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per evitar, amb tota certesa, anar a raure a la presó. «Les hemos decapitado», fou l´expressió, amanida amb un somriure sorneguer de desprestigi, d´una alta dirigent del govern central del PP, símbol indiscutible d´un sol concepte ideològic per càpita. «Si no es pot combatre una idea, mata al portador». És la raó dels sense raó Quant distant és aquesta postura d´aquella que ens acosta al nostre entorn natural: les plantes com més lliures, més boniques són. I una curiositat que ens brinda la contemplació d´aquest fet natural. El color predominant de les plantes dels marges dels nostres camins és el groc. I els llaços grocs, els emblemes d´un poble que respecta, però vol ser respectat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema