Els darrers dies hi ha força gent que treu importància a la possibilitat que s'hagin de tornar a convocar eleccions perquè els tres partits independentistes no es posen d'acord. Argumenten contra tota racionalitat que no passa res. Quan acabes de guanyar unes eleccions amb tot en contra, convocar-ne unes altres és realment suïcida. Mai ningú sap què pot passar. Quan els planteges la possibilitat que per algun atzar del món electoral pugui fer govern Inés Arrimadas, contesten que és igual, que al final la Generalitat és només com una diputació provincial. En primer lloc demostren una absoluta desconeixença del paper de les diputacions sobretot pels 950 ajuntaments catalans. Cosa que sap qualsevol regidor de poble. El que més sorprèn es que alguns que afirmen això, alhora diuen que és molt important controlar els ajuntaments per l'estratègia republicana. Realment el meu desconcert és total.
Considerar que controlar el govern de la Generalitat és una cosa que es pot menysprear és un atemptat a tots els que ens han precedit. Aconseguir això que ara alguns caps buits diuen que no serveix per a res ha costat molts anys de presó, molts afusellats, moltes lluites i molta heroïcitat. Si fos tan poca cosa ni Franco l'hauria abolit l'any 1938, ni l'antifranquisme les hagués reivindicat, ni s'haurien inventat l'article 155. Ho he anat a mirar però als quatre punts de l'Assemblea de Catalunya no hi ha cap punt que digui «les diputacions seran sempre nostres». Reclamaven la Generalitat.
La Generalitat està composada per 316.000 treballadors públics i gestiona un pressupost de 30.000 milions d'euros, uns 5 bilions de pessetes. Si això algú li sembla poc que s'ho faci mirar. No es pot deixar cap plataforma per conquerir, per feble que ens sembli.
Durant el franquisme el PSUC es va proposar entrar al Sindicat Vertical, precisament per neutralitzar-lo primer i després posar-lo al servei de la classe treballadora. Hi ha tanta gent desorientada que només pensen si una decisió catalana beneficia o perjudica Mpuntorajoy. És una demostració d'anar a la defensiva. L'autòcrata no sap ni li interessa res més que la seva subsistència. Però quina manera d'argumentar és aquesta? Només la d'aquells que s'han perdut. Té tota la raó i tota l'autoritat ètica Oriol Junqueras quan des de la presó reclama tenir un govern ja i deixar de fer el passerell. En el fons hi ha gent que confia en el PNB, encara. Si fossin gent honesta, els democratacristians bascos, haurien avisat que amb republicans catalans a la presó no aprovarien els pressupostos de l'Estat. I pensen fer-ho. Una gran vergonya. Hi ha gent que té una gran resistència a assumir la frustració i ens vol portar a l'abisme. Aquests són els primers a necessitar temps per l'anàlisi serena. S'han aconseguit grans fites republicanes, no ho tirem per la borda.
