11 de maig de 2018
11.05.2018

L'esquerra invisible

11.05.2018 | 08:37

O l'esquerra espanyola construeix un nou relat, o allò que queda de l'Espanya democràtica, de l'estat del benestar i de la convivència entre els diferents pobles que hi conviuen en total disharmonia se n'anirà a la merda de forma irremeiable. El CIS adverteix d'una victòria del front nacional de dretes format per PP i Ciutadans. Caldria retrocedir a abans de la Guerra Civil per trobar una proposta de dretes tan reaccionària. Amb un munt de gent votant-los, no per les seves propostes inexistents per fer un país millor, sinó perquè els consideren els cèrber de la unitat d'Espanya. Com si la unitat en si mateixa fos important per a les seves vides futures i les dels seus fills.

La desgràcia més gran que li pot passar a Espanya és que PP i Cs sumin majoria absoluta. Quin sigui dels dos partits que tingui la presidència no és rellevant perquè el projecte de Ciutadans s'imposarà. El PP sovint té complex de ser poc de dretes i quan el ciutadà Rivera els ho recorda, els de Rajoy no triguen gens a posar-se en mode Blas Piñar. En canvi, Cs és un partit radical sense complexos, que porta incorporada de sèrie la polsera groga i vermella i que té ADN de pinxo (la paraula castellana « matón» s'ajusta més al sentit que li vull donar).

El projecte dels Ciutadans d'Albert Rivera consisteix a derruir l'estat de les autonomies, a recentralitzar radicalment totes les competències i a liquidar totes les identitats de la Península per convertir en hegemònica l'única que a ells els excita. I per aconseguir-ho fan servir vells i perillosos mètodes: confrontació aspra, bruta i tramposa permanent contra qui més els permeti engreixar electoralment. Avui catalans, demà bascos i, si cal, els canaris.

O el PSOE i Podem comencen a impulsar el progressisme (esquerra seria demanar massa) o la destrossa que faran a Espanya aquests fanàtics serà terrible. Però no hi ha motius per a l'optimisme. Pedro Sánchez cada dia recorda mes el protagonista d' A propósito de Henry i Podem és la demostració que les revolucions universitàries sempre acaben essent inofensius fogots.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema