13 de maig de 2018
13.05.2018

Cartes

13.05.2018 | 07:01

Una justícia de pa xucat amb oli
ÀNGELA FERRER I MATÓ GIRONA
Ho deia la meva àvia quan creia que s´havia jutjat algun assumpte de manera equivocada. En temps de penúria era un berenar barat per matar la gana. Res més aplicable a moltes situacions actuals. A veure: El tal Llarena manté a presó gent innocent només per les seves idees i les idees no es poden empresonar. A més vol encolomar als exiliats delictes que no han comès i fins i tot xoca amb en Montoro pel cas de malversació. Un jutge que emet judicis de pa xucat amb oli hauria de ser apartat de les seves funcions. Un altre cas que entra dintre aquest àmbit és el judici a La Manada, una colla de porcs que han fotut enlaire la vida d´una jove i han arribat a dir que la víctima disfrutava amb les cinc bestioles fent amb ella el que ni es pot dir. L´afany de judicilitzar per no governar i treure´s les puces de sobre del govern és insuperable. Ho corroborem quan es dona permís per extreure corall de les costes catalanes. És clar! i així fer que perdem una joia de la natura, ja que si és contra Catalunya, no importa actuar sense cap tipus de lògica, fer mal per fer mal i prou. Veiem dia rere dia com la (in)justícia es practica a casa nostra procurant en tot moment humiliar-nos, empobrir-nos i vexar-nos. Només espero un efecte bumerang que faci que el pes d´aquesta antillei que practiquen contra els catalans reverteixi sobre els que la practiquen i el pa xucat amb oli se´l mengin finalment ells. Així sigui i amén. Ah, i que s´ennueguin amb les injustícies!


Potser patim massa pel futbol
cristina massa boix GIRONA
Realment és tan important el futbol? És tan important el club que ens representa? Sovint em qüestiono com es poden enfrontar persones desconegudes pel fet de vestir una samarreta d´un color o d´un altre o fins i tot amics per tal de defensar el seu propi club. Sí, està bé. Està bé com a tema de conversa durant una estona però no tant com per arribar als extrems dels últims temps. Al cap i a la fi és un negoci com un altre. Trobo que el futbol és una manera d´esbargir-nos del dia a dia i de fugir dels problemes que puguem tenir. Però em sembla exagerat que ens preocupem més de quin equip guanyarà que de la gent que pateix fam, malalties o, sense anar més lluny, de les desigualtats d´aquesta nostra societat on vivim. Això sí que és realment rellevant i, a vegades, sembla que no ens en recordem. O potser, no ens en volem recordar?


En ús de la llibertat d´expressió
Xavier Serra Besalú girona
n He sentit que en Millo, en declaracions a RNE4, acaba de referir-se al 130è president Puigdemont com a «emperador». Pel context s´entén que ho ha fet en to menyspreatiu. En ús de la meva llibertat d´expressió, que encara deu ser un dret humà, i en actitud simplement descriptiva, jo em puc aleshores referir a ell com al «darrer virrei a Catalu­nya», oi que sí? És consistent i ben cert.
¿Quin és el límit de llibertat d´expressió a Europa, avui dia? ¿O se l´ha d´inventar un tal jutge o jutgessa, a sou d´ells, a qualsevol cantonada?
Certament, semblaria que – sentint als «del 155» – s´atrevirien a prohibir no només els colors sinó també les paraules, però això no passarà: les coses són com són.
Senzillament, hi ha una diferència: «no ofèn qui vol sinó qui pot», com explica bé –per a l´espanyol, amb versió catalana– la fitxa 59223 de l´Institut Cervantes (cvc.cervantes.es/lengua/refranero). Quina vergonya!


Llaços grocs
Francesc A. Picas la jonquera
Els llaços grocs són el símbol d´unes famílies pacífiques i de bona fe, que ploren l´absència d´un familiar injustament empresonat o exiliat. Com els llaços negres manifesten el dolor d´una família per un familiar difunt.
Pel damunt de la política, els llaços grocs expressen la pena d´uns pares que tenen un fill empresonat, sense culpa, que no han usat armes ni bombes per defensar els drets de Catalunya. Signifiquen el dolor d´unes esposes que una justícia anòmala els ha arrencat de la llar els seus marits. És el reflex del plor d´uns infants que, cada nit, prohibeixen al seu pare que els vagi a fer un petó.
Les persones pacífiques, misericordioses, amants de la germanor, se sumen al dolor d´aquestes famílies sofrents, i demanen a fiscals i jutges que per damunt de les lleis escrites, hi ha el sentiment humanitari, cristià, de desitjar a tothom una vida feliç i agermanada.
Que el seny i la fraternitat, facin florir uns llaços blancs per tot Catalunya, signe de germanor, de justícia i de felicitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema