14 de maig de 2018
14.05.2018

Nicaragua insurrecta

14.05.2018 | 06:50

El sandinisme era una espe­rança gran generada per un país petit, Nicaragua, a principis dels vuitanta del passat segle, un front ampli i divers que va aconseguir derrocar el dictador Anastasio Somoza. Fins i tot va provocar una pel·lícula –Bajo el fuego– on es tracta un dilema clàssic del periodisme: És legítim explicar una ­mentida per ajudar que els bons gua­nyin? La resposta meva és: sí si es tracta de donar el una empenta final i rematar la feina. El periodista és un altre ésser humà i ho és més si s´embadurna i pren partit. La resta del temps cal atenir-se als fets coneguts i respectar la intel·ligència del lector.
Des de fa bastants anys, Daniel Ortega (i senyora) s´han anat apoderant de tots els ressorts de poder per establir una mena de sultanat conjugal (altres sultanats, aquests petroliers, són fins i tot més infectes i ben bé que els afalaguem) i com tirania i misèria solen anar junts, s´ha degradat un sistema polític i econòmic plural tan interessant que, aleshores, El País no va ser capaç de detectar més incidents electorals dels que es registren a Alema­nya. I això mentre actuava la Contra i la CIA organitzava atemptats terroristes com el de Puerto Corinto.
Per tal de retenir les regnes Daniel Ortega ha estat capaç de criminalitzar l´avortament, en tots els supòsits, per obtenir la benedicció de la poderosa Església catòlica, que ara li gira l´esquena al costat d´amplis sectors d´una població farta de tant caprici autocràtic. També el recent premi Cervantes, Sergio Ramírez, és un antic sandinista a les files de l´oposició. Lenin es preguntava «Llibertat, per a què?».
És la pregunta més idiota de la història de les idees. Per a tot. És la sal de qualsevol plat. Un sistema malenconiós ideat pels francesos de la Il·lustració i els puritans temorosos de Déu, el més insatisfactori dels sistemes (amb excepció de tots els altres) i que el lema més important és: «No n´hi deu haver per a tant!». És per aquesta llibertat per la qual lluita ara mateix tanta gent de Nicaragua. I seria miserable deixar-los sols.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema