14 de maig de 2018
14.05.2018

En el segon centenari del naixement de Marx

14.05.2018 | 06:50

Aquests dies es compleixen 200 anys del naixement de Karl Marx (1818-1883). La de Marx fou l´època de la revolució industrial i del naixement del moviment obrer, quan alguns intel·lectuals establiren les bases del que havia de ser el nou moviment socialista: Homes com Saint Simon i Fourier a França o com Owen a Anglaterra els quals, amb les seves utopies, obririen el camí del que posteriorment s´anomenaria socialisme científic.
L´any 1847, Karl Marx i Friedrich Engels col·laboraven en la formació de la Lliga dels Comunistes, primera organització política de caràcter socialista i proletària amb una certa importància i un contingut internacionalista clar. D´influència encara reduïda, aquest grup tindria, tanmateix, un important paper en les revoltes de 1848, Ies primeres en les quals la classe obrera assumiria una posició destacada i independent. La Lliga ens deixà també una de les obres bàsiques del pensament revolucionari, el Manifest Comunista, redactat pels dos pensadors i activistes alemanys. L´any 1857, Marx abandonà temporalment les seves tasques polítiques de caràcter més immediat per a dedicar-se a treballar en la que hauria de ser la seva gran obra, El Capital.
Pocs anys després, el 1864, i ja amb molta més força va néixer I´Associació Internacional de Treballadors (AIT), també coneguda posteriorment com a Primera Internacional i que, més que agrupar una minoria d´activistes, es convertiria en l´avantguarda de tot el moviment proletari internacional, sobre la base de les dues classes obreres més fortes d´aquell temps, la britànica i la francesa. Proudhon, Marx, Engels i, més tard, Bakunin, hi tindran una notable influència. De la ma de la Internacional, aviat arribarien les grans mobilitzacions obreres, com a seqüela de les crisis polítiques iniciades a finals de la dècada de 1860, mobilitzacions que, amb les primeres repressions sagnants, prendrien forma de lluites polítiques revolucionàries. És en aquella època que es comença a polaritzar la Internacional en dos corrents, el socialista de Marx per una banda i l´anarquista de Bakunin per l´altra. Mentre els anarquistes criticaran la disciplina i organització extrema, així com la centralització de l´AIT defensada pel sector socialista, aquests retreurien als anarquistes la seva debilitat teòrica i la precipitació revolucionària.
Va ser en aquests anys convulsos que arribaria el que hauria de ser la primera insurrecció proletària d´una certa importància, el primer intent seriós de transformació de la societat mitjançant una revolució de caire socialista, la Comuna de París (1870), en la qual la Internacional jugarà un important paper, encara que no decisiu. Malgrat el seu fracàs, la Comuna va tenir una importància fonamental per les seves ensenyances i les seves experiències per al moviment obrer i revolucionari, en tot el que pertocava a l´organització d´un hipotètic futur estat socialista, així com a la seva posterior transformació en una nova administració del poble i per al poble. Les conseqüències immediates de la Comuna van ser, tanmateix, la repressió generalitzada arreu d´Europa, en una etapa difícil, en la qual es consumaria l´escissió de la Internacional en dos corrents irreconciliables. L´abandó del Consell General per part dels anarquistes seria un pas dolorós cap al debilitament del moviment obrer, que va veure desaparèixer la seva gloriosa Internacional l´any 1876. La successió d´avenços i retrocessos en la història del moviment obrer tindria aquí un dels seus primers clars exemples.
Però el moviment socialista, lluny d´ésser definitivament mort, reviuria amb gran força a finals de la dècada dels vuitanta del segle XIX, ja sense la participació de Marx, que moriria l´any 1883, després de deixar una monu­mental obra escrita al servei de l´emancipació obrera i popular. L´increment accelerat del nombre d´obrers industrials i la concentració d´aquests treballadors i cada cop també més treballadores en grans empreses, seria la base de la formació de nous i poderosos moviments socialistes, principalment a Alemanya, que es convertiria durant aquells anys en la seu de l´avantguarda del moviment, impulsant la creació de la II lnternacional, nascuda l´any 1889. Entre els seus principals líders comptarà, mort Engels el 1895, amb Bebel, Bernstein, Kaustski, Rosa Luxemburg i Lenin, els quals s´encarregaran de donar una nova empenta a la teoria marxista i a la praxi socialista, en uns casos des de posicions més reformistes, en altres des d´una opció més revolucionària.
Els esdeveniments que seguiren a partir d´aquí, constitueixen un nou capítol de la història del moviment obrer, una història en la qual la figura de Karl Marx destaca d´una manera excepcional.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema