15 de maig de 2018
15.05.2018

El despatx com a símbol

15.05.2018 | 06:00

Comencen temps de dificultats, a Catalunya. La primera la patiran TV3 i Catalunya Ràdio, que tenen el peculiar costum d'avantposar el mot «president» al cognom del president, recordin Presidentmàs. No he vist que es faci amb Rajoy, Trump o Macri, posem per cas. Deu ser per un complex d'inferioritat, com si Catalunya fos tan poca cosa que calgués investir el seu representant d'un to solemne i recordar-ne el càrrec a cada moment, ja que pel seu aspecte ningú diria que fos res. Amb en Torra, la cosa no serà fàcil. «President Torra» sona igual que «presidentorra», un superlatiu femení que evoca voluptuositat, corbes, sensualitat, fam sexual. Un està tan tranquil al sofà, escolta que per la tele parlen de la presidentorra de Catalunya i imagina que com a substituta del gris Puigdemont s'ha elegit una barreja de Kim Kardashian i Christina Hendricks. A mi em va passar ahir, el desengany que vaig patir en aixecar la vista i trobar la pantalla ocupada per un senyor que imita el pentinat d' Anasagasti va ser dels que fan època. No diré que no tingui corbes, de fet asseguraria que a sota del vestit n'amaga unes quantes, però flonges. Una presidentorra és una altra cosa, per favor. Els mitjans haurien de ser més curosos i no crear falses expectatives.

Presidentorra, per cert, també patirà dificultats. S'ha filtrat que l'anterior president, el que va fugir deixant enrere feina, família i país, no vol que presidentorra utilitzi el seu despatx. Cadascú té les seves manies, i les de Puigdemont no es limiten a declarar independències simbòliques, sinó que van més enllà. Com tots els nens petits, té un sentit acusat de la propietat, si utilitza alguna vegada una cosa, la que sigui -un despatx, un càrrec, un país- se'l fa seu per sempre. No serà estrany veure presidentorra despatxant en un Viena proper a la plaça de Sant Jaume, no sigui que en Puigdi s'enfadi. Si per un despatx es posa així, imaginin per la presidència, per això tothom s'entesta a repetir que el càrrec de presidentorra és provisional –més que un president, tenim un alferes– cosa que, per contraposició, ens du a la conclusió que la presidència de Puigdemont seria vitalícia, com les de Kim Jong-un, Idi Amin, Mussolini i altres grans estadistes. El despatx és un símbol, ens recorda que com més lluny tinguem en Puigdi de les nostres vides, millor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema