Ser portador d'un secret i, alhora, que sigui públic i notori que es guarda un secret actua com una força imantada. Tothom vol saber el seu contingut i, en ocasions, s'aconsegueix aportant un altre secret. El secret és el botó de l'evolució humana com ho ha estat la roda. Misteris entre governs, entre empreses, al si d'una institució, d'una família, al mig de la parella, dins d'un mateix. Aparentment la generalització de les xarxes socials està acabant amb els enigmes clàssics de la política, de l'economia i de l'Església. Però la realitat és que se'n creen de nous que circulen per entorns que els són propicis perquè el secret continuï garantint la musculatura del conjunt.

Algú va dir una vegada que el secret actua de motor de cohesió social perquè el misteri descansa en allò que imaginem o ignorem els uns sobre els altres. Hi ha un coneixement compartit present a les transaccions humanes en qualsevol ordre de la vida que ens indica les incògnites que resten per resoldre.

El diumenge vam desvelar un secret que feia temps que presidia les apostes polítiques ja que el consell polític de la CUP, al Teatre de la Passió de Cervera, va decidir l'abstenció per possibilitar que Quim Torra aconseguís ser investit president de la Generalitat.

D'aquesta manera, i després d'escoltar el discurs del candidat Quim Torra en què defensava fer república i no fer autonomisme, els cupaires van decidir no bloquejar la investidura i forçar eleccions després de mantenir el mutisme més recalcitrant que va fer aixecar tota mena d'especulacions. Tenien un secret, tenien el poder. Tan bon punt es va saber el resultat les sensacions van ser de signe oposat. D'una banda, de tranquil·litat per haver acabat amb l'època d'incerteses. Però de l'altra, la impressió que s'obria una nova etapa plena de secrets.