Jo també vaig fugir del «míting groc»
Joaquim torra roura girona
Aquest dissabte, dia inaugural de Temps de Flors, vaig ser a les 11 del matí a la plaça de la Catedral per escoltar les digníssimes autoritats No vaig poder esperar la intervenció del pregoner, ja que la primera dama en parlar, ja em va posar dels nervis, i per «prescripció facultativa» vaig marxar de l´indret. Llegeixo que la regidora de Ciutadans, la qual no tinc el gust de conèixer, va fer el mateix que jo; bé, ella va aguantar suposo l´alcaldessa «parcial» dels gironins, no oblidem que una gran part del seus conciutadans se senten catalans-espanyols. Jo mateix he dit moltíssimes vegades que soc català perquè soc espanyol.
Per acabara-ho d´adobar aquest personatge que ha sortit ara com a president de la Generalitat es diu com un servidor, Quim Torra.
Ja no em prodigo gaire, per no dir gens, a la ciutat que tant estimava i a la qual he dedicat tantes hores en «només» setze anys per tal d´escriure per a la ràdio. Ara m´hauré de repensar si segueixo treballant per tal de divulgar coses en una ciutat tan radical vestida de groc.
Sil·logisme
juan carlos alonso anglada flaçà
Els representants de Cs i del PP sempre estan exigint al parlament un president que governi per a tot els catalans, però així que sona l´himne del país callen i miren al terra. Mentre em pregunto si, en cas que governessin ells, ho farien per a tots els catalans (no només per als espanyols) em ve al cap el següent sil·logisme:
1a: Si, quan sona l´himne d´un país no el cantes (i això que el nostre té lletra), significa que no sents l´himne com a teu.
2a: Si no sents com a teu l´himne és que no et sents d´aquest país, o creus que no et representa.
Conclusió: Si no et sents d´aquest país, no pots exigir ni demanar res al Govern del país, i menys amb amenaces, car no el sents teu ( ni el país, ni el govern).
Ara, que potser m´equivoco...
Polítics sense privilegis
Lola Arpa Vilallonga Peratallada
A Suècia, la monarquia ha perdut els seus poders. Qui decideix el rumb del país és la classe política. Els diputats, que fins fa pocs anys dormien en un sofà llit en el seu propi despatx, no tenen cap dret a luxe ni a privilegis. Actualment, durant la setmana viuen en departaments de 40 m2 en un sol espai. La bugaderia es comunitària i han d´apuntar-se a una llista per rentar-se la roba. Inclús hi ha diputats que viuen en apartaments de 18 m2 amb cuina comunitària. Per descomptat no tenen dret a servei domèstic. Actualment el primer ministre viu en un pis de 300 m2, sense empleats, sense dret a cotxe ni a xofer. Utilitzen el transport públic per anar a la feina.
Em temo que amb aquestes condicions, la classe política d´aquest país patiria minvaria fortament. Valdria la pena prendre´n exemple.
Passatge Rafael Estela, Llançà
bernardo alonso azuara llançà
Obres de millora iniciades per l´Ajuntament aturades per l´oposició d´una veïna. El passatge de la vergonya.
És una vergonya per als llançanencs que a l´any 2018 encara tinguem el passatge del C/Rafael Estela en aquest mal estat de conservació.
Veïns i comerciants del carrer Rafael Estela ja vàrem demanar fa molt de temps que l´Ajuntament realitzés millores en aquest passatge, eliminant canvis de nivell entre l´aparcament i el carrer.
Instància entrada a l´Ajuntament signada per tots els comerciants del carrer.
Aquest passatge es d´ús freqüent per als veïns, comerciants i els seus clients; s´ha de mantenir i facilitar-ne l´accés.
Quan per fi l´Ajuntament es decideix a iniciar les millores; l´opinió d´un veí /veïna es capaç d´aturar aquestes millores.
L´Ajuntament no és capaç d´imposar el seu criteri?
L´opinió d´un determinat veí /veïna es més important que la de la resta de veïns i comerciants?
Sr. Alcalde, membres del govern, oposició, i nous caps de llista: Passeu per aquest passatge amb els vostres fills/filles i amb la gent gran de la vostra família i després decidiu si s´ha de millorar aquest passatge.
Els llançanencs ens ho mereixem.
