Vaig conèixer Quim Torra fa uns anys, després d'una conferència deliciosa que va pronunciar a la Cambra de Comerç de Girona. Érem quatre gats, fet que va donar peu a una conversa amb tots els presents al final de l'acte. Un dels que no se la va perdre va ser l'aleshores alcalde de Girona, Carles Puigdemont. En la seva ponència va entrellaçar la seva passió i erudició com a lector amb la seva experiència com a directiu, extraient consells i idees de gestió empresarial a partir de les obres de Josep Pla, Santiago Rusiñol o Albert Sánchez-Piñol. Totes aquelles reflexions, va explicar Torra, eren l'embrió d'un llibre que encara espera a ser publicat.
D'aquella època són també alguns dels escrits xenòfobs que molts hem conegut amb sorpresa aquesta setmana. Torra ha demanat perdó, primer (dissabte) amb sordina, i després (dilluns) amb megàfon. És un primer pas. Ara cal que la seva obra de govern, per provisional que sigui, demostri que el penediment és sincer.
Molts dels que aquests dies han fet una defensa aferrissada del president electe han demostrat una alarmant falta d'esperit crític. Què haurien dit si algunes de les frases escrites per Torra en alguns dels seus articles les hagués pronunciat un candidat a la presidència d'Espanya referides als catalans?
