Oriol Junqueras usava amb freqüència l'expressió «fer la república». Segons el diccionari, «fer» significa «donar existència a alguna cosa». Junqueras preferia la polisèmia d'aquest verb a la concreció d'altres com «proclamar», «declarar», «instaurar»... Ara que de la república en parla molta gent que abans evitava el concepte, observo una tendència a eliminar l'article. No es parla de «fer la república» sinó de «fer república». El matís és important. «Fer la república» és construir una cosa concreta, i a més a més, una cosa coneguda, determinada, delimitada (en altre cas diríem «fer una república»). «Fer república» sembla molt més inconcret. Diumenge les portades dels diaris independentistes d'abast nacional destacaven el discurs de Quim Torra amb la paraula sense article. L' Ara: «Torrent ofereix República i diàleg». El Punt Avui: «'Farem República'».
Com que l'abast precís del concepte m'havia creat certs dubtes, dos dies abans ho havia preguntat a David Bonvehí, exdiputat i número tres del PDeCAT. I em va respondre el següent: «Per a mi, significa fer país. És el que el catalanisme ha fet durant molts anys. Fer república té la connotació que la feina no es fa només des de les institucions, com en les darreres dècades, sinó que ve molt de baix, de la gent. També vol dir governar d'una manera que compta molt més amb la gent que no pas de la manera que es governa a l'Estat espanyol. Vol dir que la gent estigui molt més empoderada». Entesos. «Fer república» no vol dir necessàriament el mateix que «fer la república»: construir-la, fundar-la, declarar-la, proclamar-la, institucionalitzar-la... «Fer república» és fer país amb esperit republicà, que és l'esperit dels valors republicans (llibertat, igualtat, fraternitat, empoderament, responsabilitat...).
Heus aquí com hem fet un salt en el temps, perquè això de «fer país» des de la gent, des de baix, i amb valors, és exactament el que proposava el catalanisme articulat entorn de Jordi Pujol als anys seixanta i setanta, abans que decidís arribada l'hora de «fer política» i fundés Convergència el 1974 a Montserrat. En aquells anys negres només es podia «fer país» des de la societat, perquè les institucions les controlava la dictadura franquista. Ara hi ha democràcia, però la Generalitat ha estat intervinguda, continuarà sota estricta vigilància quan s'alliberi del 155, i Govern i Parlament, perfectament avisats de què els espera si proven de «fer la república».
