Quina sort que Anna Teixidor s'hagi volgut dedicar una colla d'anys a estudiar Josep Puig Pujades! La seva tesi doctoral serà un punt de partida excel·lent per comprendre l'abast i l'amplitud de visió d'aquest polític i intel·lectual hiperactiu. D'un dels responsables de moltes de les idees d'aquella Figueres bulliciosa, d'abans del 39, que volia ser una ciutat moderna, culta, solidària, republicana i oberta al món.

A La passió necessària, Quim Tremoleda ens el dibuixa exercint de dinamitzador de les arts i els debats d'idees. Va ser ben bé així. Abans que ningú, va saber copsar el potencial creatiu d'uns joveníssims Marià Llavanera i Salvador Dalí. I també va ser un escriptor amb talent, un periodista amb força predicament a la premsa barcelonina.

Atrapats per aquesta dèria de commemoracions centenàries, sembla estrany que ningú hagi proposat dedicar un any a Puig Pujades. Ens convindria força (i quedaríem gratament bocabadats). La seva generació estava plena de figures grandioses, com ell mateix, que, encara avui, continuen servint-nos de far en la grisor.

Teixidor té molta raó quan diu que Puig Pujades es mereix molt més que estar associat a uns jardinets. De jocs florals, ja en va guanyar uns quants en vida. El seu nom hauria d'estar associat a algun espai cultural dinàmic i potent. Atesa la seva trajectòria de treballador infatigable de la República de les Lletres, potser el podríem reservar per a la futura segona biblioteca.