Parem poca atenció al que passa a la Xina, i em temo que això és un error que tindrà les seves conseqüències. De moment, ja hi ha dotze equips de futbol europeus, tots de primer nivell, que estan controlats per inversors xinesos (entre ells el Milan, el Manchester City i l'Atlètic de Madrid). Molts altres equips de nivell mitjà també pertanyen a empresari o a fons d'inversió xinesos. I el mateix Andrés Iniesta va rebre ofertes per anar-hi a jugar, com han fet altres grans futbolistes. Atès el desmesurat interès dels xinesos per les apostes de tota mena, un es pregunta quines conseqüències podria tenir tot això en el resultat dels partits, però potser no és el millor moment de fer-se preguntes en veu alta. L'important és fixar-se en el que passa a la Xina, perquè d'alguna manera el que passi allà no trigarà a succeir també aquí, entre nosaltres.
I les perspectives, per descomptat, no semblen gaire prometedores. Fixem-nos en aquesta nova política del «crèdit social» que les autoritats xineses estan implantant des de l'any 2014 i que a partir del 2020 serà obligatòria per a tots els ciutadans. D'aquesta nova política -o més aviat aquest nou disseny de planificació social- se n'ha parlat poc, però convindria que li paréssim atenció. La idea original, com tantes altres coses a la Xina, és un principi que sembla de Confuci i que potser és de Confuci: «Ser digne de confiança és un honor i trair la confiança és una deshonra». Abans de res, el que crida l'atenció és que aquest llenguatge que parla d'honor i de deshonra pràcticament ja no existeix entre nosaltres. Ningú, llevat que es tracti d'esportistes o de participants en xous televisius, parla ja d'honor ni de deshonra. Els nostres conceptes morals, si és que en tenim, s'han quedat reduïts a coses com la superació o l'empoderament o la solidaritat o la transparència, conceptes que en el fons diuen molt poc i amb prou feines impliquen una actitud i un judici moral. Però els dirigents xinesos -que tenen el gran avantatge de no veure's obligats a celebrar eleccions- recorren a aquests conceptes que formen part de la seva herència cultural (la Xina, d'alguna manera, és una creació de Confuci, una mena de filòsof i polític i guia moral, tot en un). El problema és que aquest principi meravellós pot desembocar en unes conseqüències terribles.
I en aquest cas és així. Perquè el govern xinès ja ha establert una mena de carnet per punts per valorar el «crèdit social» de cada ciutadà. I d'acord amb aquesta puntuació, els ciutadans podran ser dividits en «fiables» o «poc fiables», o dit d'una altra manera, en «honorables» o en «deshonrosos». Ningú no sap quin mètode de valoració s'utilitza, perquè això és un secret d'Estat, però el que se sap és que un algoritme rastreja a través d'Internet o de les dades administratives la conducta de tots els ciutadans xinesos. I aquest algoritme va detectant una sèrie d'infraccions: difondre notícies falses -com una falsa amenaça terrorista-, o viatjar sense bitllet al metro o al tren, o vagabundejar en actitud sospitosa, o passar massa temps jugant als videojocs, o apostar en excés, o fumar en una zona de no fumadors, o gastar els diners en activitats que es consideren «frívoles». Per descomptat, són les autoritats les que estableixen què són i què no són infraccions. I en cas d'infracció, el ciutadà rep una rebaixa en la seva puntuació de «crèdit social» que pot acabar convertint-lo en una persona «no fiable». I si és així, aquesta persona podrà patir restriccions a l'hora de viatjar, o veure impedit el seu accés a determinats treballs o centres educatius. També se li limitarà l'ús de la targeta de crèdit. Les dades sobre aquesta persona, a més, seran públiques i podran ser conegudes per tothom.
Ara mateix ja hi ha nou milions de xinesos que pertanyen a aquesta categoria de «persones no fiables». De moment, les restriccions -o els càstigs, si preferim anomenar-los d'una altra manera- a què estan subjectes aquests ciutadans «deshonrosos» es queden aquí, però és molt probable que es vagin ampliant en un futur més o menys proper. Si algun dia s'implanta la democràcia a la Xina i hi ha eleccions, és molt possible que aquestes persones siguin privades de vot. O sigui que, d'una manera o altra, aquestes persones estan condemnades a la mort civil.
En canvi, les «persones dignes de confiança» gaudeixen de determinats privilegis que estan vedats a les altres: poden obtenir descomptes bancaris i interessos més alts en els seus comptes corrents, així com una millor qualificació en les «apps» de recerca de parelles o de cites tipus Tinder. També és previsible que aquests privilegis es vagin ampliant en el futur. I en certa manera, és molt possible que els drets laborals i polítics -si algun dia n' hi ha a la Xina- siguin únicament aplicables a aquestes persones «dignes de confiança». Les altres hauran de conformar-se amb obeir. I callar. I patir.
