El divendres que ve, a les 7 de la tarda, a l'aula Magna de la Casa de la Cultura està convocat un debat o diàleg que promou Federalistes d'Esquerres. Vol ser el primer d'un cicle que vol iniciar aquesta associació sota el títol genèric de Diàlegs per a la convivència i que presentarà el professor emèrit de la UdG Joan Miró. El moderarà la llicenciada en Dret Carolina Sierra i en seran ponents Eugeni Gay ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Eugeni_Gay_i_Montalvo) i Francisco Caamaño ( https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Caamaño_Domínguez)

Són dos juristes d'història i trajectòria diferents, però ambdós han ocupat responsabilitats destacades a l'Estat durant la primera dècada del nostre segle fins el 2012 i 2011, respectivament. Eugeni Gay, al Tribunal Constitucional des del 2001, on arribà a ser-ne vicepresident; Caamaño, al govern, primer, com a secretari d'Estat d'Afers Constitucionals des de 2004 a 2009 i, finalment, com a ministre de Justícia, del 2009 al 2011. Com em deia Àlex Sàez ahir, van ser les dues persones que s'implicaren més a aconseguir una bona sentència del Tribunal Constitucional per a l'Estatut aprovat en referèndum el 2006. D'Eugeni Gay és un vot particular a la dita sentència.

Si ens repassem la seva trajectòria, a part de brillant i excel·lent en el camp professional i corporatiu, podem observar que és àmplia i acredita coneixement de l'Estat, de la legislació, de Catalunya i d'Espanya. I compromís amb els drets humans, amb el seu país i amb la democràcia. Els dos, a més, no tenen, en aquests moments, responsabilitats que no els deixin expressar amb llibertat creences i opinions. Fran Caamaño és catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de la Corunya i Eugeni Gay impulsa trobades de reflexió ideològicament transversals al Palau Macaya i forma part del grup d'opinió Treva i pau que publica al diari La Vanguardia. L'article del 14 de desembre es titulava «Ara toca governar Catalunya».

En aquests temps de confusió, agitació, molta propaganda i desinformació, podem escoltar dues veus serenes i reflexives que, des de posicions ideològiques diferents, poden donar claredat al conflicte i assenyalar camins per superar-lo i restablir la convivència.