«Temps de flors es promociona sola». Aquest és el pensament que ha fet fortuna entre els dirigents locals, especialment entre els qui coneixen l'exposició floral només anant d'any en any a veure els patis. La feina que hi ha al darrere, el treball per centenars de persones, és absolutament secundari. A principis dels 2000 es feien rodes de premsa per anunciar cada any les novetats. I mai -repeteixo, mai- es va deixar de pensar en la gent que és clau perquè la ciutat s'hagi convertit en un atractiu turístic. Sempre hi havia una paraula d'agraïment, un reconeixement públic a l'esforç col·lectiu de tota la ciutat per mostrar-se al món.
Donat que tenim uns polítics que no estan pel que han d'estar, la ciutat i el seu dia a dia ha passat a segon terme. Però el més greu és que també ho hem fet les persones que hi habitem. No els importen els visitants de peu pla, però corren a fer-se la foto amb el nou president de la Generalitat. Els agrada pensar que Temps de Flors està morint d'èxit. Però el gremi d'hostaleria no crec que es conformi. I malament farien si creuen que la pluja és la causa de la fugida de la gent. Només calia veure que el nombre de muntatges florals en botigues i aparadors s'ha reduït. La manca de cura d'alguns ha fet espantar els altres. I entre tots l'estan matant. I Temps de Flors, sense la gent, no és res. Bé, sí: un muntatge per a polítics que es fan la foto.
