22 de maig de 2018
22.05.2018
LLETRES

Cinquanta anys

22.05.2018 | 07:19

Malauradament un avió que s´havia enlairat a l´aeroport de l´Havana rumb a la ciutat d´Holguín es va estavellar divendres passat i va provocar una tragèdia humana amb més de 100 víctimes. Les notícies posteriors a l´accident destacaven el fet que no hi havia cap espanyol entre les víctimes, una informació que sovint tranquil·litza els d´aquí, perquè l´altri no importa. El discurs etnocèntric que situa el «jo» a la part central del missatge. És el «nosaltres» en oposició al «ells» que mostra com les coses no han canviat mig segle després de l´històric moviment francès del 68 que havia de capgirar els valors sobre els quals es sustentava la societat. Ales­ho­res, els manifestants van assumir causes d´esquerres, com el comunisme i el rebuig a la Guerra del Vietnam, mentre que d´altres veien els fets com a una oportunitat de canviar la «vella societat» en molts aspectes socials com els sistemes educatius i la llibertat sexual. Les protestes destil·laren en tot moment una potent crida per recuperar el principi d´igualtat present a la Declaració Universal dels Drets Humans.
Cinquanta anys més tard, les ­guerres absurdes continuen; els Estats Units encara estan lluitant contra els mateixos dimonis que van assassinar el líder de la lluita pels drets civils i premi Nobel de la Pau, Martin Luther King. Els assassinats, disturbis i manifestacions continuen sota un president que està escenificant un retrocés moral. Tanmateix, jueus que maten palestins, el govern d´alliberació sandinista reprimint brutalment protestes per millores necessàries, el capitalisme campant sense control i el feixisme ressorgint amb l´aclamació de milions de seguidors. El món no ha après la lliçó. Sort del moviment #MeToo, l´evidència que les dones proclamen la seva independència i llibertat per acabar amb la violència sexual i els abusos sistemàtics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema