A la Gran Via de Madrid hi ha captaires que viuen a l´aire lliure, com si el carrer fos un dormitori. Tenen matalàs, cobrellit i diversos objectes d´ús quotidià rere els quals es fortifiquen. També, gairebé sempre, un gos o dos que els proporcionen calor i serveixen de reclam per demanar almoina. A la gent li dóna menys compromís ajudar a un gos que a un ésser humà. De tant en tant un grup de voluntaris d´una ONG s´acosta a ells, els ofereix cafè calent o brou, els pregunta si necessiten alguna cosa. Quan aquesta escena passa a prop meu, m´aturo a escoltar la conversa entre els indigents i els joves solidaris.

- Necesitariaa un armari -va dir l´altre dia a un captaire.

- Un armari? Per què? -va preguntar una solidària.

- Per ficar-hi tot això -va concloure l´home assenyalant els objectes que l´assetjaven.

Vaig seguir el meu camí intentant fer-me càrrec de la nostàlgia de l´armari. Vaig arribar a casa, vaig obrir el del meu dormitori i vaig començar a treure trastos de la part de sota. Van aparèixer un parell de botes camperes amb les soles desenganxades, que no feia servir des de feia trenta anys. Després vaig trobar, encara embalada, una ampolla de vidre que vaig comprar fa una eternitat a Copenhaguen per a un amic que va morir abans que tingués l´oportunitat de donar-li. Era de vidre bufat, amb incrustacions de paper d´or o alguna cosa semblant. Amb el temps s´havia convertit en l´ampolla del nàufrag. Vaig pensar que si el meu amic era mort, hauria d´estar trencada, de manera que la vaig fer miques i la vaig portar al contenidor de vidre. Després em vaig desfer també de les botes camperes amb les soles desenganxades. Vaig decidir anar buidant l´armari dia a dia, setmana a setmana, en la idea que a mesura que anés fent buit en el seu interior, faria també buit dins meu.

El buit va anar creixent, però no d´una manera pràctica, com per fer lloc a nous objectes o a noves sensacions, sinó com una experiència existencialista provocadora d´una angoixa nova. Més que un buit, semblava un forat. Vaig deixar, doncs, de buidar-lo i vaig començar a omplir-lo d´objectes inservibles fins que jo mateix em vaig sentir ple d´hàbits inútils. Ahir vaig passar per la Gran Via i el captaire de l´armari havia desaparegut.