Mentre no es demostri un altre sistema més efectiu, la democràcia és la forma més sensata perquè una societat pugui viure en pau i llibertat. I això en aquests moments de tensió amb l´Estat, Quim Torra ho hauria de tenir clar. Escric en aquest sentit atès que hi ha un munt de boira en un país que es diu Catalunya i que ha encetat una bona colla de tics autoritaris amb el vistiplau d´algunes organitzacions que avui són les que dominen el panorama polític de casa nostra.

Lluny dels grups independentistes, molts sectors de la societat veuen amb preocupació una manera de fer que no és corrent en democràcies consolidades.

És curiós la forma de triar el senyor ­Torra com a president de la Generalitat. Carles Puigdemont des de Berlín l´ha escollit a dit sense cap mena de debat polític i sense cap consens entre les forces parlamentàries que el votaren en una de les sessions més tristes que ha viscut el Palau de la Ciutadella.

Quan els electors van votar el proppassat mes de desembre, ningú no podia imaginar-se que un número 11 d´una llista de Barcelona seria el futur president. En aquest sentit, Artur Mas va fer exactament el mateix quan decidí que un diputat que ni tan sols fou cap de llista de Girona seria el seu successor.

És també preocupant la posició d´unes formacions polítiques que no han tingut veu ni vot en una elecció d´aquestes característiques. Ara Carles Puigdemont pretén aniquilar el PDeCAT, lesionar greument els interessos d´ERC i construir una mena de moviment a l´entorn de la seva persona. Aquests tics autoritaris no poden portar res de bo si a més van amanits de decisions incompatibles amb les lleis que avui són vigents a tot el territori. No cal oblidar que tant Puigdemont com Torra han arribat a la presidència de la Generalitat gràcies a l´Estatut i la Constitució.

D´altra banda, Torra ha anunciat una mena d´assemblea de càrrecs que actuï al marge de l´activitat parlamentària, la qual cosa hem pogut veure recentment amb països com Veneçuela, on Maduro actua a cop de decret i amb mà de ferro.

Puigdemont tria Torra com a successor amb l´únic objectiu de perllongar la crisi i buscar l´enfrontament amb l´Estat. És l´única manera que l´exalcalde pugui continuar surant als mitjans públics de comunicació i a la política catalana. Ni el PDeCAT ni ERC s´han vist amb forces per plantar-li cara i Catalunya continuarà navegant sense rumb. Aquesta radicalització només afavoreix una formació emergent com Ciutadans, que demana més Espanya davant la crisi territorial. Fins i tot el PP i el PSOE s´han vist desestabilitzats amb el seu objectiu d´eliminar l´article 155.

Aquest camí cap a la utòpica república catalana només pot portar la pèrdua de diferents competències de la Generalitat que es guanyaren en el seu moment amb sang, suor i llàgrimes.

L´Estat no afluixarà i ara era el moment de fer un pas enrere per tal de guanyar força i eixamplar les bases de l´independentisme com molt bé va reconèixer Pere Aragonès. Voler continuar sota el messianisme de Puigdemont serà letal per les aspiracions de Catalunya. Els seus ciutadans estan dividits en dos blocs que no es mouran al llarg d´una bona colla d´anys. El seny català ha estat substituït per una rauxa que pot conduir el país en una ­carreró sense sortida. Un piròman com Quim Torra pot fer feliços una colla d´independentistes, però pot portar Catalu­nya a un fracàs majúscul. Mentrestant, els presos continuen a Estremera i Alcalá Meco. I provocant l´Estat no se´ls fa cap favor.