Era una actitud elegant i aconsellable per part de la premsa i dels comentaristes polítics donar un marge de 100 dies de gràcia al nou govern abans de criticar-lo, perquè prengui tranquil·lament possessió dels càrrecs i faci els preceptius nomenaments. Acabat els 100 dies apareixien articles i declaracions a favor i en contra. Així com un franctirador eixelebrat i sensacionalista s'encruelí amb l' Elsa Artadi, quan es parlava que era una ferma candidata, també a en Quim Torra l'han cosit a trets, no com a nou president del Govern de la Generalitat, sinó per la seva vida anterior com a ciutadà lliure sense responsabilitats polítiques, si alguna en tenia era minsa, perquè es guanyava les garrofes com a empleat durant 17 anys en una agència d'assegurances, i després com a editor.
Alguns han escrit que en Puigdemont podia haver triat un home més net de piulades desafortunades al Twitter. Fins algun malpensat ha especulat que el vol sacrificar perquè tothom s'adoni de la manca de llibertat d'expressió. Un nou màrtir a la presó. Ha escollit una persona curulla de bombes incendiàries i de rellotgeria, que esclataran en la mesura que l'oposició s'endinsi en els llibres del nou president. Tampoc ha agradat la forma com en Q. Torra ha demanat perdó: «Si algú s'ha sentit ofès que em disculpi, no era la meva intenció».
En Q. Torra podia haver manifestat penediment d'una forma més explícita i inequívoca, atès que va emprar una oració condicional per dir que li sabia greu. Quan acceptà el càrrec de president sabia que el seu passat se li tiraria al damunt per bé d'uns i per mal d'altres. També sé que és difícil trobar una persona neta de culpa i si comencem a rastrejar en el passat trobarem gripaus i serps verinoses.
La setmana passada vaig escriure que hem estat massa temps en un temps convuls i excepcional, sense govern de la Generalitat, i molts ciutadans s'han sentit desprotegits perquè no sabien a quina porta trucar quan han tingut problemes. Això ha provocat desesperació quan s'ha comprovat que han entrat a la garjola persones acusades d'haver cantat missatges d'odi o piulades, mentre que altres han blasmat rabiosament contra els prohoms del secessionisme impunement.
El nou president de la Generalitat perseguit pel seu passat literari tindrà greus dificultats per governar Catalunya. Aquesta ombra enganxada a l'esquena de la biografia de Quim Torra, aquesta tenebra bibliogràfica i de comunicador especialment al Twitter (un estri perillós que fa sortir les baixes passions dels usuaris) l'empaitarà sempre i estarà tan arrapada a la seva persona com la mateixa pell; li serà difícil diria que impossible dissociar-la de la seva persona.
La temptació de no xerrar, de romandre indiferent o allunyat de la vida social i política, pot ser correcta, fins és entretingut mirar-ho contemplativament, sense ficar-s'hi a dins, per tots aquells que han optat de forma definitiva per no implicar-se mai en política, ara, si l'autor de textos compromesos o ofensius pren partit públic que sàpiga que la seva pròpia literatura l'anirà a buscar, li exigirà explicacions i disculpes.
El nou president ha de ser coneixedor que en aquest país no existeix l'amnèsia. Encara ara a José Maria Aznar li retreuen un article de 1970 a La Nueva Rioja contra la Constitució. Li recorden a Zapatero que va declarar ostentosament que atorgaria el beneplàcit a l'estatut que aprovés el Parlament de Catalunya. Un text escrit per Jordi Pujol el 1958 malparlant dels nouvinguts flota de nou, si interessa. Pràcticament tots els polítics tenen coses que voldrien amagar, que no són políticament correctes, fruit d'una nit embriagadora d'estiu, d'alta temperatura emocional. La vida, hores d'ara, convertida en un tuit, passa factura i et refreguen a la cara paraules que mai havies d'haver escrit.
S'ha passat de dir les pistoles les carrega el diable a les comparacions les carrega el diable per ser de natura odiosa i ara el que carrega de bales letals el diable és el tuit. El passat és la nostra pell colrada, no som serps que van canviant la pell, sinó que aquesta capa externa del cos ens acompanya tota la vida, és inseparable de nosaltres, sempre ens vesteix, així doncs, Quim Torra arrossegarà sempre les seves piulades i escrits en els llibres i quan interessi a l'oposició li retrauran.
Fins ara en Quim Torra com a estrenat president de la Generalitat ha fet el que s'esperava d'ell, ara ha de fer el que no s'esperava que fes: adquirir protagonisme en l'escena política. Crec que s'ha encetat un nou moment històric (tot és històric!), una nova representació teatral perquè el PSOE, però molt especialment el PP, es veuen amenaçats per Cs, que no para de pujar en les enquestes i s'ha enfilat amb una única idea de la qual ha fet bandera: ser el contrapès a l'independentisme. Si Catalunya és pacífica o entra a una treva, encara que sigui estratègica, Cs baixarà a les enquestes. Cal també neutralitzar Cs de cara a les municipals.
S'ha desautoritzat el nou president disfressant-lo d'intel·lectual per assegurar que els intel·lectuals en el govern fracassen inevitablement. Tanmateix no hi ha referències històriques, com no n'hi ha tampoc referida als economistes, historiadors, periodistes, advocats, metges, professors. També resulta un xic grotesc i caricaturesc resumir tota la personalitat acadèmica i laboral d'en Q. Torra titllant-lo en sentit negatiu d'intel·lectual i més quan aquesta persona s'ha passat 17 anys treballant per una empresa tan poc intel·lectual com una companyia internacional d'assegurances.
