A qualsevol ciutadà decent ha de repugnar-lo que un condemnat a diversos anys de presó pugui passejar tranquil·lament per l´estranger, fora de l´abast natural de la justícia espanyola. L´anterior encaixa perfectament en la peripècia d´Iñaki Urdangarin, però pel que es veu cal centrar-se exclusivament en Valtonyc, l´únic dels dos condemnats famosos a l´exterior que no gaudeix d´una escorta pagada pels contribuents. Sense oblidar que el segon també ha estat castigat penalment per enviar al marit de Cristina de Borbó a «treballar en un Burger King», un delicte que remou les consciències més pètries.

En el moment de compondre (amb perdó) els seus raps lamentables en l´estètica però sotmesos a la llibertat d´expressió, Valtonyc era un membre del subsòl artístic amb una nul·la projecció. Els jutges de l´Audiència Nacional i del Suprem, sens dubte il·lustres en els malabarismes legals, han convertit a un bocamoll en un mite planetari. Cap mitjà de comunicació global s´ha sostret a l´encís del cantant o el que sigui de sa Pobla. Igual que passa amb Puigdemont, a tot el món n´hi ha prou amb citar el nom de l´artista (amb perdó) sense necessitat d´especificar la seva comesa. Els magistrats han llançat una carrera professional. Gràcies a la seva impecable aplicació de la llei, l´impacte de les cançons (amb perdó) i de les injúries condemnades s´ha multiplicat milions de vegades. Milers de cantants contractarien aquests juristes com a mànagers.

La condemna desproporcionada a un any de presó per injúries a la Corona ha erosionat amb més força el prestigi de la monarquia espanyola que una tona de raps de Valtonyc, així de dura és la societat electrònica. El desafiament del cantant a l´«Estat feixista» és ara mateix una de les deu notícies més llegides a The Guardian. Convé recordar que el cantant s´ha quedat lluny d´Unamuno en la virulència dels atacs al Rei respectiu, tot i la distància sideral entre els dos creadors. L´artista va rebre dos anys més per enaltiment del ter­rorisme, ara que no hi ha ETA però que no es pot criticar Carrero, el número dos del dictador franquista. Convé recordar que Hitler també va patir atemptats terroristes, abans de carregar contra el nazisme. Els sis mesos de condemna per amenaces a un particular són indubtables, almenys pel que fa a l´existència de les lletres intimidatòries, però no justifiquen el total de tres anys i mig que han col·locat Espanya a l´altura de Turquia en menyspreu a la llibertat d´expressió. Segurament és injust, però cert.

Per al ciutadà que no coneixia de res Valtonyc abans que fos mitificat pels jutges i que sufragarà l´escorta d´Urdangarin i també l´estada carcerària del raper, la pregunta és molt clara. ¿Se sent vostè més insegur amb Valtonyc en llibertat, l´únic dels dos condemnats d´aquest paràgraf que no ha malversat cabals públics?