La setmana passada va ser molt complicada, per a Mariano Rajoy (i transcendent, de cara al final de la legislatura). Començava bé per al seu partit quan, després de dies de suspens, el PNB garantia els seus cinc vots per tirar endavant els Pressupostos de 2018. Tot i que els nacionalistes bascos amenaçaven de no donar la seva aprovació, davant la vigència de l´article 155 de la Constitució a Catalunya, el pragmatisme (és a dir, les prebendes arrencades a Rajoy) van imposar la seva lògica.

És probable que, en el moment en què el PNB va donar el seu vistiplau pressupostari, Rajoy ja sabés que la sentència sobre la trama Gürtel estava al caure i seria condemnatòria per al seu partit, com així va ser (a més de oferir penes elevades -recurribles davant el Tribunal Suprem- als principals implicats, com Francisco Correa i l´extresorer del Partit Popular, Luis Bárcenas).

Al dany d´imatge sofert pel partit del Govern pot afegir-s´hi un conat de desestabilització parlamentària, materialitzat en la moció de censura que podria impulsar el PSOE de Pedro Sánchez, aprofitant la debilitat del PP.

Però que prosperi aquesta moció no és fàcil. Rajoy sap que el PSOE només podria impulsar-la amb el suport de Podem i els independentistes catalans (cosa que no li interessa a Sánchez, després del seu suport clar al Govern en l´aplicació del 155 a Catalunya) o, en cas contrari, amb Podem i Ciutadans (que, donada la seva actual fortalesa en els sondejos, només acceptaria l´envit de Sánchez per convocar eleccions immediatament -el que no interessa ni al PSOE, ni a Podem, ni al PP). Així que, per primera vegada en els últims dos anys, la presidència de Rajoy corre perill, però tot pot quedar en un ensurt. Veurem.