Si Espanya fos la democràcia exemplar de què presumeixen els seus propagandistes, Mariano Rajoy hauria dimitit fa temps, i en qualsevol cas ho hauria fet després de la sentència del cas Gürtel coneguda dijous passat. Ningú no pot continuar governant una societat que vol estar orgullosa del seu sistema polític quan un tribunal, en una sentència de més de mil pàgines, ha posat en dubte la seva credibilitat com a testimoni, i ha inclòs el seu partit en un entramat corrupte. Encara més sabent que nous disgustos judicials estan a punt d´arribar.
Però Mariano Rajoy no pensa conjugar el verb dimitir, ja que no forma part del seu diccionari. En aquest aspecte el president del Govern s´institueix en conspicu representant de la cultura política més tòpica i envellida (però vigent) de la pell de brau, que per pura hidalguía prohibeix la renúncia i predica la indestructible adhesió, o adherència, a la càtedra i a la poltrona, fins al dia en què els forenses arrenquen les restes del titular amb una espàtula.
Com que Mariano Rajoy no dimitirà, perquè està en la seva naturalesa el no fer-ho, el Gran Consens exigeix eleccions anticipades perquè les guanyi Albert Rivera, aquest antic socialdemòcrata mudat en liberal, que després de denunciar la perversitat del nacionalisme català pretén ara deixar enrere el mateix Aznar en nacionalisme espanyol. Constitucional, és clar.
Els actuals recicladors dels grans dubtes de la generació del 98, després de tornar-se a preguntar «què és Espanya?», han resolt que Espanya és la seva constitució, i per això el patriotisme constitucional és la forma políticament correcta que adopta el nacionalisme espanyol en l´actual període democràtic. Nacionalisme del bo, és clar. D´aquesta causa, Rivera aspira a ser-ne el gran campió, i no demana perdó. Orgull de ser espanyol després de tanta vergonya i desvergonyiment.
Pedro Sánchez ha mogut la fitxa de la moció de censura per sortir a la foto, però no té cap diari favorable a Madrid i el Gran Consens predica la convocatòria immediata d´eleccions perquè el final d´etapa del PP no sigui l´alba d´una era roja en què tinguin un paper determinant les temibles tropes d´assalt de Podem. Però, ¿i si la moció de censura dels socialistes fos l´única manera possible d´aconseguir algun tipus d´avançament electoral?s
