Setmana de vaivens a la Borsa -ara cau l´Ibex-35, ara es recupera- i de fortes sotragades polítiques. Mariano Rajoy, que feia la impressió que era indestructible, ja no és president (punt...). La Moncloa és de Pedro Sánchez, a qui més d´una i de dues vegades han donat per mort (... i seguit). L´esperen uns mesos duríssims: l´oposició del PP derrocat per la Gürtel i dels Ciutadans d´un Albert Rivera que es desespera per unes eleccions en un moment en què tots els sondejos li són favorables serà ferotge.

Els populars, ferits per la desfeta amarga i molt nerviosos pels mals auguris demoscòpics, acusaran el nou Executiu de dur Espanya al desastre de la mà dels «separatistes» catalans i amb l´aquiescència dels bascos insolidaris i... traïdors (500 milions són 500 milions). I Ciutadans, avui encara en estat de xoc pel paper de la trista figura exercit en el debat, entonarà allò de «y dos huevos duros!», que de nacionalistes espanyols no els guanya ni Déu. A banda d´entrendre´s amb el Podem de Pablo Iglesias -feina que s´intueix difícil-, el nou president haurà de fer prestigiditador per obrir una porta cap a la solució de la qüestió catalana; la paradoxa és que alhora que el bloc independentista certifica el trencament, amb la CUP renegant de l´«autonomisme» de PDeCAT i ERC -JxCat va per lliure-, l´anomenat «tripartit del 155» també salta pels aires.

La dreta opositora espanyola acusa el líder del PSOE d´haver-se venut l´ànima al diable per arribar a la Presidència, però de quina sigui la relació del nou Govern amb els partits sobiranistes en dependran moltes coses: són vots comptats. Sánchez s´haurà d´entendre amb el president Quim Torra -a qui ha comparat amb Jean Marie Le Pen-; al demòcrata Jordi Xuclà, que recupera el protagonisme perdut al Congrés, se li gira feina. El censurat Rajoy va confiar en Soraya Sáenz de Santa María i aquesta en Enric Millo per desllorigar l´embolic del procés. Millorar els pobres resultats obtinguts no serà massa complicat i Sánchez tindrà temps: d´eleccions generals no n´hi haurà a curt termini, perquè el lehendakri Urkullu no les vol. Així les coses, hi ha qui situa Miquel Iceta a la vicepresidència, però el líder del PSC no està gaire per la labor. A qui ja va fer de «fontaner» de Felipe González li pertoca, des de Barcelona, maldar per desfer l´embús.