Pedro Sánchez va prendre ahir possessió del càrrec de president del Govern espanyol i, al seu torn, també ho van fer els consellers del nou Govern català després de més de set mesos sense Executiu i sotmesos a l´aplicació de l´article 155. Molts canvis polítics en poques hores. I també moltes incerteses. Per primera vegada en els quaranta anys de democràcia a Espanya, triomfa una moció de censura i el nou president no és diputat. Tampoc mai un president havia comptat amb un grup parlamentari tan reduït: 84 diputats en una cambra de 350. Fa només deu dies, Mariano Rajoy es disposava a afrontar amb certa comoditat parlamentària els dos anys que li restaven de legislatura després d´haver aprovat els Pressupostos. Només un dia després, la sentència del cas Gurtel i l´anunci d´una moció de censura per part de Pedro Sánchez provocaven una implosió en la política espanyola. Tot i això, fa una setmana ningú donava un euro per l´èxit de la moció de censura. La confluència d´una sèrie de factors han fet que en menys de 24 hores Rajoy abandonés La Moncloa i deixés pas a un Pedro Sánchez que fa només tretze mesos va recuperar el lideratge del PSOE després d´haver estat defenestrat pel nucli dur del seu partit. Aquesta setmana, hem assistit a un exercici de democràcia i de política al qual no estàvem acostumats en els últims temps.
Assolida la presidència del Govern, ara comença la dificultat de gestionar un escenari molt complex i ple d´incògnites. Pedro Sánchez governarà amb minoria després d´haver rebut el suport de grups polítics heterogenis i amb interessos i objectius diferents. D´entrada haurà de fer-ho amb els Pressupostos aprovats recentment pel PP, Ciutadans i el PNB. El seu marge de maniobra queda limitat. En les darreres hores ja li han arribat peticions de noves polítiques des de diferents sectors socials, governs autonòmics i dels mateixos partits que l´han portat a La Moncloa amb els seus vots. Ni podrà satisfer tothom, ni disposarà de temps per fer-ho. Com a màxim dos anys amb la permanent ombra d´unes noves eleccions que és probable que arribin més d´hora que tard. Entre els grans temes que haurà d´afrontar Sánchez, Catalunya figura al capdavant. D´entrada, cap dels dos presidents (Rajoy i Puigdemont) que han protagonitzat la part dura del conflicte segueixen en els seus càrrecs, tot i que en el cas de Puigdemont continua exercint una influència decisiva en el nou president Quim Torra. Tampoc no es pot ignorar el nou paper d´ERC, antagònic al de Puigdemont. Estem davant d´una nova via política, en la qual és imprescindible la distensió per ambdues parts per resoldre un conflicte que anava per mal viarany. El terrabastall dels últims dies no ha resolt res, però ha obert una llum d´esperança per tornar a fer política en benefici dels ciutadans.
