Pedro Sánchez, un polític que sembla tenir dificultats per articular una oració composta i no perdre´s en una de massa llarga, ha demostrat gran capacitat per diagnosticar el moment i l´oportunitat política. Ha fet el que tocava en el moment que corresponia i ha esberlat una situació amb tendència a gangrenar les institucions.

La moció de censura a Rajoy ha acabat amb l´hegemonia del PP per anys i ha obert un nou temps on tothom veu la possibilitat d´afrontar els problemes. Primer, el de les llibertats. Derogar articles de la llei mordassa que permeten engarjolar qui parla sense embuts. Segon, les pensions i el finançament de l´Estat del benestar, o sigui, de les autonomies, que són les que donen aquests serveis. Tercer, el conflicte català.

Escoltar un candidat a president afirmar que hi ha ciutadans que se senten d´una nació que no és l´espanyola i que hem de saber conviure és el manà del sentit comú que cau des de la tribuna del Congrés de Diputats. Es compleix el primer precepte d´un estat regit per la llibertat i la fraternitat: el reconeixement i el respecte per als qui se sentin diferents. Els separatistes han fet, també, el primer pas en el bon sentit: comprometre el seu suport a l´expulsió de Rajoy de la presidència del govern. Un pas que implica ganes de parlar i d´aturar la confrontació.

Res està fet i res serà fàcil. Els interessats en el fracàs de Pedro Sánchez seran molts i poderosos. Ho podria ser ell mateix si pretengués reparar les esquerdes de la democràcia espanyola en pocs dies. I, també, els separatistes catalans, si no assumeixen tres compromisos: ser lleials, refer la convivència a Catalunya i no voler imposar la seva voluntat a la majoria de la població quan en representen una minoria. Humilitat, doncs, i respecte. Per exemple, a l´espai públic. Per exemple, a qui no pensi com ells.

En Torra i el seu govern no semblen les persones indicades per fer aquesta feina, però tenen dret que els donem temps per veure si transformen TV3 en una televisió de tots els catalans des del departament d´agitació i propaganda separatista que avui és, si l´administració deixa de ser clientelar i si fan de l´escola un instrument d´inclusió i construcció de l´Estat comú.