La caiguda del govern del PP per una moció de censura instada pel PSOE amb el suport d´una constel·lació de partits, és explicable astronòmicament?
Ha estat crucial la conjunció astral dels cossos celestes en l´hemicicle del Congrés per als esdeveniments meteòrics de la darrera setmana de maig?
Durant mesos, els astres pul·lulaven per l´univers que, en un 90%, és una matèria obscura, en la recerca d´una oportunitat per desbancar el PP, el «partit de la corrupció».
Segurament els dirigents polítics de l´oposició compartien la impotència dels astrònoms que admetien la impossibilitat de copsar una ingent «massa perduda».
Si no era visible, per què se n´afirmava l´existència? Era l´argument emprat pel PP per defensar-se dels casos de corrupció d´alguns dels seus càrrecs. Mentrestant, el partit es mantenia en l´àmbit de la matèria obscura.
Ara bé, el dia 24 de maig es coneixia una sentència del cas Gürtel que condemnava el PP a restituir 245.493 € com a «responsable civil a títol lucratiu».
La reacció immediata del PSOE va ser presentar una moció de censura «dirigida a exigir la responsabilitat política del govern presidit per Mariano Rajoy».
Una hàbil jugada per foragitar el PP però que necessitava els vots del conglomerat populista (Podem - IU - Equo-CLIAS, Compromís - En Comú Podem -En Marea) i dels nacionalistes catalans i bascos de dretes (PDeCat i PNB) i d´esquerres (ERC i EH Bildu). Contra tot pronòstic, la moció va prosperar. Rajoy sortia de la Moncloa.
Va ser una casualitat aquesta mena de conjunció astral, encara que els jutges de la Gürtel hagin tingut un paper gens menyspreable? De cop i volta, el moviment de l´univers feia possible la coincidència, en aparença fortuïta, d´interessos contraposats per anar tots a una contra el registrador de la propietat i el seu govern.
De fet, la conjunció astral és un element de ciència-ficció per il·lustrar la concatenació de contactes entre grups polítics per assolir una majoria de vots.
Per tant, lluny d´apriorismes casuals, hi ha una realitat causal resultant d´una pugna entre una força política que trontollava i una altra que aspirava a ser alternativa de poder i buscava els suports necessaris per fulminar a Rajoy.
En un moment d´incertesa política, és possible un canvi en la correlació de forces que converteix adversaris d´ahir en aliats d´avui per tal de defenestrar un rival polític.
Bé, i a partir d´ara, què? Doncs, fins la celebració d´unes eleccions generals, caldria aprofitar qualsevol escletxa per revertir els efectes de la política d´austeritat i recuperar els drets civils, socials i econòmics perduts.
Si Pedro Sánchez agafa aquest difícil camí, sembrat d´obstacles, benvingut i bona sort!L
