El grup parlamentari del PP al Congrés té 134 diputats, dels quals només dos van prendre la paraula en el debat de la moció de censura: Mariano Rajoy, dijous, i Rafael Hernando, divendres. Els altres 132 només hi van anar a aplaudir, i alguns a fer soroll, a llançar exabruptes quan parlaven els contraris, a fer-la petar entre ells i a mirar el mòbil. I a votar divendres al matí, entre les onze i quarts de dotze.

El grup parlamentari socialista a la mateixa cambra té 84 diputats, dels quals només dos van prendre la paraula: José Luis Ábalos i Margarita Robles (Pedro Sánchez no és diputat). Els altres 82 van anar-hi a fer si fa no fa el mateix que els 132 esmentats del PP, tot i que se´ls sentia menys perquè no són tanta colla i perquè la seva disciplina a l´hora d´aplaudir és manifestament millorable.

El grup parlamentari «Confederal de Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea» té 67 diputats, i és veritat que Pablo Iglesias no va ser l´únic a intervenir, però la immensa majoria no van tenir ocasió de fer res gaire diferent dels seus companys silenciosos dels altres grups. Pel que fa al de Ciutadans, només Albert Rivera va pujar al faristol, si bé cal dir que la resta va demostrar un formidable entrenament a l´hora d´aplaudir-lo cada mig minut, amb una intensitat compacta que revela una gran motivació o una gran preparació. O totes dues coses.

Resumint: que la immensa majoria dels diputats només van anar al Congrés a aplaudir, a votar, i un cert nombre d´ells, però que es nota molt, a fer soroll i a faltar al respecte a les persones i a la vella disciplina de la urbanitat. Per tant, la pregunta és forçosa: calia que hi anessin? Calia que perdessin un dia i mig per no fer res de res? És veritat que quan no hi van, quan les files de l´hemicicle estan mig buides, ens deixem vèncer per la temptació d´acusar els absents de ser uns ganduls que no fan la seva feina. Però quina feina fan quan es passen hores i hores escalfant la cadira, simulant estar atents un debat en el qual no participaran, i al cap del qual votaran el que indiqui el seu cap de files? Potser valdria més que dediquessin també aquest temps a treballar amb la realitat, en contacte amb els problemes dels electors. Que deleguin el vot en el portaveu, i que només vagin a la cambra quan els toca intervenir o prendre nota. I que la resta del temps facin feina efectiva.