En política no hi ha res escrit. Quan tot feia pensar que Mariano Rajoy, amb l´aprovació dels pressupostos, tenia dos anys més de benzina, el cas Gürtel ha estat l´argument perquè l´oposició el foragités de La Moncloa en quaranta-vuit hores.
Fins el proppassat dimecres ningú no s´ho creia a les files populars. I Rajoy davant l´evidència del dijous, quan el PNB es va pronunciar, va entrar en un estat de xoc que el portà sis hores al Restaurant Arahy quan la sessió parlamentària de la moció es debatia a la carrera de San Jerónimo. Per cert, val la pena anar-hi a dinar o sopar. El seu propietari i cuiner, Mundi, és un cubà de pare català que havia regentar el Mentidero de la Villa, primer al carrer Santo Tomé i més tard al carrer Almagro. La tonyina, el filet de vedella gallega i les anxoves de Santoña són les seves especialitats. Rajoy hi va passar tota la tarda i part del vespre amb un grup de col·laboradors i suposem que fumant-se un dels darrers havans com a president.
Ara arriba Pedro Sánchez com a nou inquilí de La Moncloa. Per a la majoria de ciutadans és un gran desconegut, però ha assolit la presidència amb només 84 diputats i amb gairebé la meitat del seu partit en contra. Només calia veure la cara dels parlamentaris andalusos per adonar-se de la seva incòmoda posició. Però les institucions funcionen i la moció es debaté amb tota normalitat.
Amb el líder socialista s´obre una nova etapa que certament no serà fàcil. La seva elecció ha rebaixat la tensió territorial i això és important. És el moment de la política en majúscules, del diàleg i d´establir ponts entre adversaris polítics.
De moment, només el portaveu del PP, el maleducat Rafael Hernando, veu Sánchez com un polític capaç de vendre al diable la seva ànima. Li faran un pressing des del primer moment i els diaris conservadors de Madrid ja l´han rebut amb les ungles afinades per tal d´esgarrapar-lo de manera immediata.
Rajoy no va voler dimitir malgrat les pressions. Està disposat a encapçalar l´oposició i possiblement pensi a tornar a ser cap de cartell. Caldrà veure què opina el PP en aquest sentit i què passa amb Soraya Saenz de Santamaria i Alberto Núñez Feijóo, ambdós a la banqueta, tot esperant un possible relleu.
Els conservadors espanyols necessiten passar per l´oposició per tal de regenerar-se i jubilar autèntics dinosaures de la política que porten més de trenta anys escalfant un escó del Congrés.
Arriba l´hora d´un PSOE que ha gaudit dels vots d´ERC i del PDeCAT. Pedro Sánchez està obligat a canviar dinàmiques i a obrir un diàleg amb el govern de Catalunya. De ben segur que no podrà decidir moltes qüestions que són a mans de l´Audiència Nacional. Però el nomenament d´un nou fiscal general de l´estat pot afavorir que els presos puguin tornar a Catalunya ben aviat. Tanmateix caldrà veure què fa amb els comptes intervinguts de la Generalitat i l´aplicació de l´article 155.
No hi ha dubte que Catalunya és un dels principals motors econòmics de l´Estat i les relacions s´han de restablir com més aviat millor. I en aquest sentit el president Torra i el seu govern també hauran de canviar dinàmiques i sortir de l´enrocament. Si es vol arribar a acords, ambdues parts hauran d´afluixar una mica i abandonar posicions immobilistes.
El PSOE té una gran oportunitat al davant i de moment ERC i PDeCAT han actuat amb generositat i amb ganes d´arribar a pactes.
Tant de bo que els socialistes espanyols tinguin en compte les opinions de Miquel Iceta en un futur. Potser no formarà part del nou govern, però de ben segur serà un dels homes clau en aquest futur immediat.
