Avui m´he llevat, com sempre, d´hora. En aixecar la finestra observo que els núvols estan plorant un cop més, i penso que, igual que el dia anterior, el sol i els núvols s´ho estan passant d´allò més bé jugant a amagar-se; no em sorprèn ni poc ni gens, essent així que encara és primavera. És un matí fantàstic per tal de romandre a casa i agafar la ploma; perquè quan el sol no il·lumina no et distreuen gaires coses que veus al teu entorn, estàs com més retret sobre tu mateix, de tal manera que, àdhuc, arribes a sentir el batec del teu propi cor.
Ves per on que em ve a tomb escriure sobre quelcom que ha succeït no fa pas gaire; quelcom que tal vegada ningú s´esperava, però mostra com molt de tant en tant uns éssers no reals, més aviat imaginaris, que alguns anomenen fades, es confabulen per salvar els éssers humans de l´embolic que pateixen com a societat. En Pedro Sánchez ha estat investit nou president de l´Estat espanyol, i en Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya. Aniré al dret: en Pedro (amb el seu permís) i en Quim (amb el seu permís) em semblen unes persones honrades. El dramaturg anglès Noel Coward escriví: «És desconsolador pensar quanta gent se sorprèn de l´honradesa i com de pocs s´escandalitzen per l´engany». Malgrat tot resulta que aquesta qualitat és fonamental i imprescindible per transitar pel nou camí d´esperança que s´acaba d´iniciar. Tal vegada ha estat la clau del canvi sobtat de govern a l´Estat espanyol. I de ben segur que aquesta qualitat els permetrà a tots dos assabentar-se que el millor camí no és el més recte si és estret i tortuós, sinó que el millor camí és el més ample encara que estigui ple de corbes, perquè tothom hi cap.
En Pedro i en Quim em semblen així mateix unes persones humils, i no ho dic, ni de bon tros, en to despectiu, sinó tot el contrari, com una lloança. Sí, en Quim també em sembla una persona humil, perquè algú que és capaç de demanar perdó públicament per les seves lletres impreses de ben segur que és humil; tal vegada tots els que escrivim hauríem de demanar perdó sobre les nostres lletres impreses alguna vegada! Seria bo pensar que la virtut de la humilitat aplicada a la política a tots dos els farà adonar-se que governa millor qui millor pacta, no qui millor no fa res. Soc de la mateixa opinió que en Santi Vila, que ha escrit al seu llibre D´herois i traïdors: «Perquè més enllà de les decisions de ben segur equivocades que es van prendre a Barcelona durant aquells dies difícils de setembre i octubre (de 2017), romandrà per a la Història de les històries d´Espanya, el desolador immobilisme del Govern d´en Mariano Rajoy». Ja no hi és en Mariano (així mateix li demano permís) i, en bescanvi, sí que hi són en Pedro i en Quim; tots dos tenen la gran responsabilitat de ser, a partir d´ara, part de la solució i no part del problema, com ho han estat els seus antecessors.
Mahatma Gandhi deia tot sovint: «Hem de ser tan humils com la pols per poder descobrir la veritat». Si en Pedro i en Quim s´esforcen a aplicar la humilitat a les seves actuacions polítiques descobriran una veritat: la solució està a posar els comptaquilòmetres a zero i deixar de mirar pels retrovisors, i a traslladar la concòrdia i la fraternitat que ha d´haver-hi entre tots els ciutadans, amb independència on visquin, a totes les institucions polítiques, abandonant de manera bilateral la política de confrontació. Si així ho fan, un dia s´adonaran que la humilitat, que és una gran virtut en qualsevol persona, en un governant és allò que el fa mereixedor del respecte per part del poble al qual governa.
S´està enfosquint el dia, els núvols continuen plorant, però de ben segur que el sol, tot i no veure´l, demà sortirà d´entre l´horitzó d´aquelles muntanyes, per benaurança ja no tan llunyanes.
