Geografia i història d´aquesta ­terra han contemplat ja des de la llunyania dels temps que a les nostres muntanyes s´hi anaven edificant testimonis de les creences religioses més estimades aquí. Com una sembra que no ve mai d´un gra. Així varen néixer els santuaris marians, com un recordatori del text evangèlic: «Maria marxà de pressa cap a les muntanyes» a visitar la seva cosina Elisabet i intercanviar-se bones notícies. Un poeta li diu a la Marededéu que és alpinista dels cims de l´esperit; i un altre l´invoca com a «pastora de les nostres ànimes, a qui plauen les altures i afeixuga el pla». Ja en la realitat, tenim que a incomptables punts de Catalunya hi ha santuaris marians, als cims de la muntanya amb fama de venerada, com diu la cançó dels excursionistes. El recorregut dels santuaris ofereix altures notables, admirades construccions en indrets agosarats, camins de tota la gamma de dificultats, belleses naturals irrepetibles. La paraula santuari inclou conceptes tan diversos com són religiositat, senzillesa, alegria, naturalesa, excursionisme. I sobretot, coincidència de cultura popular i tradicional amb gent diversa i nombrosa, com aquells dies dels emblemàtics aplecs.

Ara mateix, els santuaris marians estan de festa. No han pas d´esperar aquella data del calendari de cada un d´ells per convocar romeus, visitants i turistes, creients o una mica menys, vilatans o ciutadans, gent de la falda de la muntanya o vinguts de qui sap on. La festa d´avui és en forma de llibre: Àngel Rodriguez Vilagran ha escrit Maria. Trenta-un santuaris. El seu autor, doctor en Periodisme i Ciències de la Comunicació i llicenciat en Ciències Religioses, ha seleccionat trenta-un santuaris dedicats a la Marededéu i situats a Catalu­nya. D´aquests, són nou els que es troben a les comarques gironines: els Àngels, el Collell, el Far, el Mont, Montgrony, Núria, la Salut de Terrades, el Tura i el Vilar (parlem de comarques, no de bisbats, que les ratlles divisòries no són coincidents). El llibre explica, primerament, la determinació del nombre de la selecció: de santuaris marians se´n trien 31 perquè aquests són els dies del mes de maig, el «mes de Maria», de llavors que les esglésies d´aquesta terra feien olor de xeringuilla renovada, per la pràctica d´aquella devoció.

Cada santuari ofereix en el llibre la notícia de la seva història que, a vegades, neix de la seva llegenda i aquesta pot ser molt singular. El santuari és objecte d´una investigació d´orígens i circumstàncies, localització precisa, il·lustració de la imatgeria mariana, i tot completat amb els «goigs» corresponents a cada advocació. El llibre facilita també un llistat de 200 advocacions més -igualment, de tot Catalunya- que convida a desplegar mapes i anar-hi marcant rutes i projectes.

Recollim el desig expressat en el pròleg per Anton M. Vilarrubias: «Tant de bo en el nostre viure diari no perdem la capacitat d´estar oberts a tota realitat que ens doni sentit i profunditat». Catalunya és plena de testimonis d´una història cristiana que ha humanitzat, també, els nostres paisatges, fent-los més entranyables. Que els santuaris continuïn essent un punt de trobada per intercomunicar-nos bones notícies, com és ara aquesta de la publicació del llibre Maria. Trenta-un santuaris.