Acaba de passar un tsunami polític. Els últims dies de vertigen ho han capgirat tot. I com feia l´altre dia en Màrius Carol a La Vanguardia només podem fer que apuntar algunes coses que han quedat clares.

1.- La democràcia i la política en el seu sentit més noble de la paraula ha funcionat a Espanya. Aquella democràcia i els seus mecanismes titllats per alguns de democràcia de baixa intensitat ha funcionat i ha sabut respondre al desafiament que la sentència del cas «Gürtel» li ha posat. Davant la inhibició del PP i del Sr. Rajoy, que s´ha negat a assumir la seva responsabilitat i dimitir, la democràcia ha sigut capaç de reaccionar i donar una lliçó política.

2.- El nou govern d´Espanya té al davant uns reptes molt gruixuts. Però el primer és donar esperança als ciutadans, fer gestos cap a la solució dels problemes de la gent i encara avui el primer problema és l´atur, la precarietat laboral i les desigualtats creixents. Si el PP ens ha anat dient que la macroeconomia anava bé el nou govern ha de demostrar que tot mantenint els bons indicadors de la macroeconomia es capaç de rebaixar una desigualtat insostenible (vegi´s l´informe del banc d´Espanya gens sospitós d´esquerranisme i el que demana). El nou govern ha d´assentar les bases d´una política d´esquerres que compta almenys amb els diputats socialistes i podemistes (i si vol d´ERC) que formen una majoria considerable dintre els que han votat a favor de la moció de censura. El nou govern ha de crear esperança on menys n´hi ha.

3.- Catalunya també té nou govern, un govern efectiu que ha de demostrar la seva voluntat de governar i fer-ho per a tots els ciutadans. La presa de possessió del nou govern i l´aixecament del 155 permeten tornar a la política i hauria de ser motiu d´esperança que al Congrés tant el PDeCAT com ERC hagin tornat a la política i que ho hagin fet de la mà del PNB, sempre molt més realista.

4.- Els nous governs han demostrat una obertura al diàleg que no imaginàvem possible tan sols fa uns dies. Per fer-ho hem d´entrar en una nova etapa en què tots hi posin de la seva part i, després que s´hagin trencat moltes coses, s´haurà de ser molt curós en els gestos per fer possible el diàleg. Si els nous presidents s´han mostrat oberts a parlar de tot, sento dir que el discurs populista del diputat Tardà va estar, al meu entendre, fora de lloc. Un discurs on es va fer una lectura de la història dels darrers anys de Catalunya en què tot el que ha fet l´independentisme ha estat democràtic i ben fet i tot el que ha fet Espanya ha estat repressiu té tant a veure amb la realitat com un ou amb una castanya i si es vol diàleg la primera premissa és un mínim d´objectivitat i de sentit crític.

5.- En paral·lel, el Cercle d´Economia va fer les seves jornades a Sitges, on per motius obvis aquest any no hi varen ser el president i el cap de l´oposició d´Espanya. El cercle hi va plantejar una proposta de possible solució al conflicte català. El document, en ser valorat favorablement pel president Torra i pels representants socialista i de Podem a les jornades, dona motius per l´esperança, pot ser un punt de partida de cara al diàleg necessari.

6.- Ciutadans s´ha situat en un espai perillós, perillós perquè voreja l´anticatalanisme, perillós perquè vol situar el nou govern d´Espanya com a titella dels independentistes o sigui, per ells, en el caos. Si a Catalunya va plantejar un no-programa només amb un punt que era «contra l´independentisme» i li va anar bé, ara sembla voler repetir amb un no programa que sigui «Espanya es trenca» i això demostra la seva manca d´un programa real per als ciutadans. No sé quina serà la reacció del PP però jo a ells i a Ciutadans els demanaria dues coses, primer donar cent dies de cortesia al nou govern i segon que, en temes d´estat, siguin responsables. El PP no ho va ser amb l´Estatut i amb el govern Zapatero i d´aquelles campanyes venen bona part dels mals actuals. Potser que mirin la història i en treguin conseqüències..

No sóc ingenu i tinc clar els enormes reptes que els governs espanyol i català han d´encarar però deixin que, al menys avui, mostri la meva esperança de que els problemes dels ciutadans i de distribució del poder entre les CCAA (especialment en el cas català) puguin començar a ser tractats políticament tancant una etapa de diàleg de sords i de no política.

Per anar fent camí trobaria bé algun gest immediat com derogar les lleis més retrògrades del govern del PP, per exemple la laboral i la «mordassa», així com acostar els polítics presos per facilitar les visites, les sentències corresponen a la justícia que, tot i el desacord que tinc amb l´abús que estan fent els jutges de la presó preventiva, ha demostrat amb el cas «Gürtel» força més independència de la qual alguns li atorguen. També els independentistes podrien fer gestos com no crear institucions fantasmes com els anomenats consell de la república o l´assemblea d´electes, institucions no reglades en l´Estatut i que sols seran pals a la roda del diàleg. O potser podrien obrir un procés que portés que TV3 fos una televisió pública, de tots els catalans i no l´altaveu de l´independentisme. I acabo, avui m´agradaria somiar que algun dia no gaire llu­nyà, les desigualtats es reduiran dràsticament i els llaços grocs que inunden molts pobles de Catalunya donessin pas a uns de verds en senyal d´esperança.