El que fa mal de Josep Borrell no és que sigui socialista, que mira, d´altres en coneixem. Tampoc que estigui contra el procés, ja no vindrà d´un ara que ja ningú se n´amaga, enyorats dies que els adversaris no s´atrevien a aixecar la veu. No, el que fa mal de Josep Borrell és que sigui català. Català autèntic, vull dir, tan català que els espanyols no són ni capaços de pronunciar-ne correctament el cognom. És això, el que no pot ser. Si almenys li poguéssim dir xarnego, o bèstia immunda, o algun altre adjectiu dels que tan bé pronuncia Presidentorra... Però aquest home té tota la pinta de tenir no vuit, sinó vuitanta cognoms catalans. És inconcebible. Com és possible que un català de soca-rel no abraci la fe processista, que és l´única fe veritable de totes les fes que es fan i es desfan? Per Déu, si fins i tot parla català amb accent de poble! Què passa aquí?

El que passa és que per culpa d´en Puigdemont ens havíem cregut que ser de poble i tenir cognom català, equivalia a indigència intel·lectual. I ara arriba en Borrell i ens diu que no, que es pot fer servir el cervell independentment del cognom i del lloc de naixement. Això fa mal. El seu nomenament com a ministre d´Afers Exteriors ha creat tal estat de pànic entre els fidels al procés que se li ha tirat en cara fins i tot l´edat, com si el seu homòleg (si em permeten l´exageració) català, l´Ernest Maragall, fos un adolescent amb problemes d´acné, tot i que ben pensat no seria estrany que el pobre home no distingeixi una missió diplomàtica d´un Erasmus. S´ha recordat també d´ell -ja com a greuge incommensurable- que en un míting digués, referint-se a Catalunya, que abans de tancar les ferides, cal desinfectar-les. Una frase que subscriuria qualsevol estudiant de primer de Medicina i fins la meva àvia que, analfabeta i tot, tenia la precaució de tirar-me aigua oxigenada -«esperit de vi no, iaia, que pica»- als genolls pelats. «Ha dit desinfectar!», van cridar els mitjans afectes al règim, tots a una. I tothom ho va repetir: uns perquè manipulen la informació a canvi de sou o subvencions, d´altres perquè només volen sentir allò que tenen ganes d´escoltar, i la majoria perquè són idiotes i els fa mandra pensar. I ho continuen repetint. És la por.

Fan bé de tenir por, perquè a totes les seves maldats, Borrell hi afegeix la intel·ligència. En pot donar fe Oriol Junqueras, que ha sol·licitat quedar reclòs a Estremera per tal d´evitar tornar a enfrontar-se-li en un debat televisiu, tal es el pànic que li provoca Borrell. «Almenys quan discuteixo d´economia amb els quinquis, les forces estan igualades», se li ha sentit dir al pati de la presó.

Es diria que, no prou satisfets amb què el procés estigui mort i enterrat, el que pretén ara el Govern espanyol és ridiculitzar-lo, mitjançant la comparació de governs. Al nomenament de Borrell ha seguit el de Margarita Robles, Grande-Marlaska, Pedro Duque... De debò és necessari humiliar tant els catalans? Ja som conscients de tenir un govern de Regional, no cal que Madrid faci més palesa la nostra desgràcia. Com per exagerar encara més les odioses diferències, mentre Espanya forma un govern que ha deixat descol·locat fins el PP, a Catalunya ens dediquem a la foto, que és el que millor se´ns dona. Uns quants consellers van a fer-se la foto de traspàs de carteres a Brussel·les, i d´altres van a intentar fer-la a Estremera. Actes inútils de consellers inútils nomenats per un president inútil, que tenen com a únic objectiu que surtin a TV3. Però en ­Borrell és vell i un dia va dir «desinfectar».