Fa uns quants anys es va produir una «guerra» entre el Consell Comarcal de la Selva i uns pares «díscols» de dos municipis que volien seguir gestionant els menjadors escolars a través de les AMPAs. Al Consell, com sempre passa en aquests casos, no li interessava que empreses petites que sortien del «control» de l´administració oferissin els menús als alumnes. Al final van guanyar els pares perquè al menjador escolar no hi anava cap o quasi cap nen. El poder polític va cedir potser perquè sabia que aquella victòria en realitat no era la final, sinó que només es tractava d´una batalla. I va esperar altres temps «millors», que han arribat ara. En l´actualitat hi ha molts centres que tenen el menjador en mans de les AMPAs. Un model que està a punt de liquidar perquè aquestes petites empreses no es podran enfrontar a les grans «multinacionals» del càtering en cap concurs públic simplement perquè no poden competir. Encara sort que l´invent dels concursos públics (que com s´ha demostrat en diversos casos són manipulables) havien de servir perquè tothom tingués les mateixes oportunitats per poder concórrer als serveis públics. No és així. I tant en l´antiga batalla de la Selva, com en la d´ara, no es persegueix el bon servei, ni la qualitat, ni la proximitat. Només el negoci.
