Quan els esdeveniments externs se succeeixen a molta velocitat, ens ataca la impressió de viure de pressa, però és un efecte òptic. El nostre tren segueix aturat a la via. És la realitat la que es mou. Albert Rivera, que fins fa poc era un príncep polític, sembla un captaire ideològic. El príncep-captaire. No passa gana, però està assedegat del protagonisme que li ha arravatat Sánchez, l´últim de la fila. Hi ha telenotícies en els que amb prou feines se´l veu. Quan estàs acostumat a obrir els informatius, és molt dur tancar-los. Rivera recorda ara al bàrman cansat que a la una de la matinada prega als últims parroquians que marxin. El cas és que jo segueixo al meu ritme, tot i que a l´interior d´una pel·lícula accelerada. Treure el cap al diari és com assistir a una cursa de Fórmula 1. Tot es mou a 300 per hora mentre el meu sofà roman ancorat en el parquet del saló. Els tuits cauen en cascada, formant una escuma que de vegades vessa de la pantalla del mòbil. Em recorden a les cascades del Niàgara, sorpresa perpètua dels nuvis.
També cauen en cascada els noms de les persones o els personatges: Grande-Marlaska (quina conjunció acollonant de cognoms), Carmen Calvo, Duque, Calviño, Batet, Montón, etc. Em llevo mandrosament, m´acosto a la cuina, obro el congelador i descobreixo uns cigrons amb espinacs que es fan en quatre minuts al microones (a vuit-cents graus). Perquè l´envàs no exploti convé perforar la tapa amb una forquilla. Em quedo una estona davant del forn, veient donar voltes els cigrons com fa un instant romania absort davant la tele observant com donava voltes la vida.
Segons la RAE, només cal dir «consell de ministres», ja que el masculí funciona com a genèric. Però hi ha un malestar creixent en la gramàtica des que les dones van començar a visibilitzar-se. Quan en el Consell de Ministres hi ha més dones que homes, fa cosa referir-se només a ells. Fa vergonya. Hom sent que alguna cosa no encaixa aquí, com quan en una classe de 29 nenes i dos nens el professor diu: «tots a l´esbarjo». Els quatre minuts passen volant, però jo em menjo els cigrons a poc a poc, perquè cremen, acompanyats d´una copa de vi blanc.
