L odissea de l´Aquarius -aquest vaixell de rescat noliejat a mitges per una ONG francesa i per l´organització Metges del Món- em porta a la memòria el famós quadre de Théodore Géricault La barca de la Medusa, un destacat exponent de la pintura romàntica. Ens ho explicava a la classe d´Història de l´Art el poeta i erudit Miguel González Garcés i als alumnes ens va impressionar la història del terrible naufragi que li va servir d´inspiració. El quadre, de grans dimensions, que ara s´exhibeix al públic en el museu del Louvre, reflecteix el moment d´esperança que viuen els nàufrags a bord de la barca en albirar a la llunyania la vela d´un vaixell que pot rescatar-los d´un tràgic destí .

La pintura descriu perfectament l´emoció dels supervivents però amaga les escenes d´horror que es van produir en els dies en què la barca va estar a la deriva sense aigua ni aliments sota un sol sense misericòrdia. Perquè la realitat va ser molt més dura. La Medusa era una fragata francesa que formava part d´una flotilla que navegava cap al sud prop de la costa africana. En un moment determinat, es va avançar a la resta de l´expedició i governada per un marí sense gaire experiència va acabar naufragant després d´embarrancar en uns baixos. Viatjaven a bord 400 persones però només 250 van poder pujar als bots salvavides en els moments de confusió i nerviosisme que van seguir a l´enfonsament del vaixell. La resta van haver d´espavilar-se a bord d´una barca improvisada. Van intentar durant un tros que els bots tiressin d´ella però els caps es van trencar i la barca va quedar a la deriva durant tretze dies de malson. En disputa pel menjar i l´aigua uns nàufrags van matar a uns altres o els van llançar al mar, alguns es van tornar bojos i es van viure escenes de canibalisme. Fins que 15 supervivents d´aquest infern van ser rescatats per l´Argus. La història de la Medusa va commoure a França i va excitar la imaginació de Géricault que per donar més realisme al seu quadre va visitar hospitals i dipòsits de cadàvers per copiar el color de la pell d´agonitzants i difunts.

Aquesta és la història segons ens la va explicar a classe Miguel González Garcés i aquesta és la imatge que em ve al cap cada vegada que donen una notícia sobre naufragis de la pobra gent que fuig de la guerra i de la misèria. Com passa ara amb l´Aquarius, aquest vaixell amb 629 immigrants que van ser rescatats de la mar Mediterrània i als quals els governs de Malta i d´Itàlia els han negat accés als seus ports, sota pretext que les seves places d´acolliment ja estan àmpliament superades sense que la resta de la Unió Europea s´hagi mostrat solidària. Vista la situació de bloqueig, el nou Govern espanyol va oferir els ports de Mallorca i de València com a llocs de destinació i el gest ha estat ben valorat per organismes internacionals i per la mateixa opinió pública nacional. Com a resultat d´aquesta iniciativa, l´Aquarius i dos vaixells de guerra italians han traslladat cap a Espanya els migrants. Europa té un deute amb l´Àfrica, per una brutal colonització i una perversa descolonització, i ha de posar-se d´acord per pagar-la. Amb gestos no n´hi ha prou.