Dissabte passat havia d'ésser una jornada de joia per a tots els rosincs i empordanesos que volien deixar palesa, per enèsima vegada, la seva indignació per l'injust empresonament dels polítics electes i dels representants de la societat civil catalana. Les seccions locals de l'ANC i Òmnium Cultural i el Comitè rosinc de Defensa de la República (CDR), havien convocat a tothom a fer un «Vermut Groc» a la plaça de Catalunya, un aplec on hi hauria xerinola, música, parlaments, salsitxes (en forma de llaç) i ganes, moltes ganes per construir un nou país. El cartell dels «valents» que els organitzadors havien convidat a parlar, perquè segueixen sense por i malgrat tota la pressió de l'estat al capdavant d'algunes organitzacions independentistes, era important: Pep Cruanyes, vicepresident de l'ANC; Carles Ribera, director de la revista La República; Joan Olòriz, diputat al Congrés per ERC i Ferran Roquer, diputat al Parlament per JuntsxCat -un bon equilibri entre la representació de la societat civil, els mitjans i els partits que donen suport al «Procés». Però sobretot, també s'havia anunciat la participació del flamant President de la Generalitat, el Molt Honorable Quim Torra, que a última hora lamentablement va haver d'aplaçar la seva visita a Roses per a un millor moment, perquè tenia justificats deures a complir a Barcelona que li van impedir desplaçar-se.
Un dels «personatges» que donava voltes per la plaça des de primera hora era l'exalcaldessa socialista Magda Casamitjana, reconvertida en aferrissada republicana (ERC), després de la seva erràtica carrera per diferents partits, a canvi de l'escó (i del sou) que cobra com a substituta de Marta Rovira al Parlament, tot i havent manifestat en un ple municipal que ella «no era ni mai serà» independentista. És clar que eren pocs els rosincs que realment cercaven la seva conversa. Ella pertany al passat de la Vila i ha deixat molt mal sabor de boca a molts dels que de bell antuvi havia enlluernat. Però sembla ésser que opinava que els organitzadors haurien d'haver canviat el programa i l'equilibri de les intervencions, per convidar-la a ella a parlar davant dels assistents, volguessin o no escoltar-la. Davant la negativa dels organitzadors, es va enfadar tant que va deixar plantat l'acte i a tothom amb un pam de nas.
Sembla mentida que alguns dels polítics que per postres s'alimenten del procés independentista, siguin incapaços d'amagar els seus interessos personals darrere l'interès del país. Només així, la «caverna mediàtica» pot aprofitar-se cada dia de les suposades confrontacions entre Junqueras i Puigdemont, Clara Ponsatí i els seus antics companys de govern, etc. «Divideix i venceràs» és una tàctica tant antiga com efectiva per enfonsar qualsevol idea superior i encara que soc conscient que ara mateix estic contribuint a la divisió, crec que determinats elements tòxics simplement han d'ésser apartats.
