A la vida, com a tot, cal agafar-li el punt. Hi ha gent a la qual li agrada el desert, però jo vaig passar-hi uns dies i no vaig aconseguir veure-li l'encant. Doncs el mateix em passa amb la vida, que no acabo de trobar-li la màgia. Si he de viure-la, la visc, i procuro no queixar-me, però de vegades m'aturo a pensar-hi, en la vida, i em dic: no has entès res. No sé per què, m'ha vingut aquesta idea a la botiga dels xinesos, on m'he acostat a buscar una ampolla de vi blanc per fer un guisat. He comprat un Verdejo i he tornat a casa donant voltes a aquest fracàs meu amb l'existència. Mira que és bonica, la vida! Bella i rara! La botiga dels xinesos, sense anar més lluny, em sembla un prodigi d'economia domèstica. Trobo en ella tot el que se m'oblida ficar al cistell del súper: les petites coses, diríem: el pebre vermell, els tovallons de paper, el menjar per al gat. Només pel miracle dels xinesos, un hauria d'estimar la vida, donar gràcies per ella, rendir-se davant les seves voltes.
Però jo no. Per cert, que abans d'arribar a la cantonada m'adono que se m'ha oblidat agafar un pot de cigrons cuits per al potatge i he de tornar. Sempre faig servir cigrons de pot perquè se m'oblida posar-los en remull la nit anterior. De vegades no és que se m'oblidi, sinó que la idea del potatge sorgeix l'endemà i no em queda més remei. El xinès, veient-me tornar, s'acosta a una prestatgeria, agafa el pot dels cigrons i me l'ofereix sense necessitat que jo digui res. Es veu que m'ha passat en altres ocasions de les quals no soc conscient. El xinès és el meu subconscient.
Entro a casa i vaig directament a la cuina, on em disposo a preparar el sofregit sense deixar de pensar en la desgràcia de no haver agafat el punt a la vida. Mentre pelo els alls poso la ràdio perquè em faci companyia, però de seguida desconnecto d'ella per escoltar la meva ràdio interior. Tots tenim una ràdio interior permanentment encesa. La meva emet idees obsessives que escolto amb paciència i bon humor. A mi m'han salvat l'humor i els potatges. La meva família diu que tinc agafat el punt al de cigrons. Això m'agrada, però no n'hi ha prou per ser feliç.
