En l'univers paral·lel on viuen els magistrats del Suprem, Franco era cap de l'Estat des de l'octubre de 1936. I això devia ser així, suposo, perquè els espanyols ja en devien estar tips, de l'Azaña, la República i les conquestes socials. De manera que l'1-O del 36, en un exercici democràtic que va meravellar el món sencer, la població va anar a les urnes i va votar massivament el Generalísimo.

Davant d'uns resultats tan aclaparadors, el victoriós militar va poder muntar la seva dictadura sense cap oposició. L'exèrcit no va disparar cap tret, ni va executar ningú. I tampoc no li va caldre violentar la constitució i la legislació existents... D'acord; pot ser que algun mal perdedor decidís anar-se'n d'Espanya. Però que consti que no ho va fer per por de ser reprimit, represaliat o acabar enterrat en un voral, sinó perquè tenia ganes de córrer món o de fer turisme.

Tot això ho podem deduir de l'auto del Suprem que ha paralitzat, de forma cautelar, l'exhumació de la mòmia de l'estadista. Cal agrair, això sí, que els redactors hagin tingut la decència de no referir-se a l'ajut inesperat que va rebre Franco per consolidar el seu càrrec: un potent robot T-800, enviat des del futur per uns falangistes, per evitar que algun maçó, roig o separatista se li volgués posar tonto.

No descarto, però, que d'aquí a uns mesos, per justificar la condemna als presos polítics, el Suprem es tregui de la màniga un condensador de flux, uns midiclorians o alguns saltirons pel regne quàntic. Perquè, per embastar un cop d'Estat inexistent, no en faran prou amb conceptes tan delirants com la violència pacífica, la pluriconvergència, la psicofísica, la trampa del Fairy o els sotracs a Gutiérrez Mellado.