L observació del murri Josep Pla a les seves Notes per a Silvia: «En el món de les relacions personals, hi ha amics, coneguts i saludats», em serveix per dir també que alguns dels meus amics, coneguts i saludats, m'han parlat de l'article anterior De Lideratges per dir-me que l'havien trobat interessant. No és un fet habitual que, d'una manera generalitzada, em comentin els articles que escric periòdicament en aquest mateix Diari de Girona. Aquest fet m'ha esperonat a endinsar-me una mica més en aquest tema, comptant, com sempre, amb la benvolença del lector.
Donar el teu punt de vista sobre un tema que conflueixen cents de milers d'opinions (milions?) no és una tasca fàcil. Només cal entrar a Google el mot «lideratge» per comprovar-ho.
Tanmateix si faig un repàs bibliogràfic de les moltes teories sobre el lideratge, observo que durant el segle XX varen sorgir cinc grans teories. Són les teories dels trets de caràcter, conductistes, de la influència de poder, de les situacions i les integratives. A l'entorn d'aquestes teories, unes 25 han creat escola amb els corresponents paradigmes diferenciats.
El primer escull que et trobes quan vols fer una aproximació al lideratge és escollir amb quina corrent de pensament vols nodrir-te, tenint en compte que liderar és conduir els teus seguidors cap al futur
«Jo soc jo i la meva circumstància, i si no la salvo a ella, no em salvaré jo». Aquesta coneguda frase d'Ortega y Gasset, expressa que al nostre entorn hi ha mentalitats/paradigmes que ens influeixen i que no existim separats, sinó que som part del món i el món part de nosaltres però, tanmateix, som únics i irrepetibles, com úniques i irrepetibles són les nostres aportacions a la societat.
No n'hi ha prou que reeixim individualment amb integritat i aptitud per guanyar la confiança de les persones del nostre entorn, tal com pronosticava en l'article anterior, sinó que hem de conèixer la mentalitat social que ens envolta perquè no malmeti el nostre propi jo, el nostre propi camí vers el futur desitjable.
Quin temps ens toca viure?
Sociòlegs i filòsofs ens parlen de la «societat líquida» sense fonaments sòlids (Zygmunt Bauman) o també de «la societat del cansament» com la maximització del rendiment d'un mateix (Byung-Chul Han). En realitat, en tots els àmbits de la vida, especialment a occident, estem condicionats per unes característiques cada cop més impredictibles. Vivim en un món on la volatilitat, la incertesa, la complexitat i l'ambigüitat senyoregen i ens poden desorientar, fins i tot desubicar.
«No hem de defugir l'atzar, la incertesa i el caos, hem de servir-nos-en» (Nassim Nicholas Taleb, financer libanès, inversor i assagista, 1960).
De les moltes teories sobre lideratge, la més adient, per a mi, és la del «líder adaptatiu», promoguda pel doctor i professor Ronald A . Heifetz, director del «Projecte d'educació del Lideratge en l'Escola John F. Kennedy»; també en els darrers 15 anys ha dirigit el programa «Líders del segle XXI» de la Unversitat de Harvard. La seva obra principal, Liderazgo sin respuestas fáciles, ha estat un best-seller a nivell mundial, traduït a 15 idiomes.
Què ens diu aquest savi professor? Que el repte més important de tot lideratge és poder influenciar les altres persones, perquè elles mateixes prenguin la responsabilitat dels seus actes i especialment de les situacions que s'originen en la seva comunitat més propera, sigui de treball, de veïnatge o de qualsevol tipus d'associacionisme.
En tota societat de la qual formem part sorgeixen necessitats de canvi, de tendències que cal saber diagnosticar i afrontar. A voltes creiem que la gent no vol canvis, però en realitat sí que els desitja, especialment els positius. A l'hora de la veritat el que les persones temen és la por a la possible pèrdua que els pot representar. Una vegada acceptat el diagnòstic del problema i acceptats els canvis necessaris, cal establir grups de treball i persones amb capacitat d'assumir responsabilitats. El lideratge mai no és d'una sola persona, no és una funció o una activitat en solitari, sinó al contrari, és una tasca d'equip, on cada membre esdevé líder de la pròpia escomesa. No preguntis als experts què has de fer, sinó què han fet ells i què s'hi juguen. Apel·la sempre a l'Ètica de la responsabilitat.
El «lideratge adaptatiu» és un aprenentatge de realisme que accepta les persones i les situacions com són, no com voldríem que fossin. Tanmateix, amb voluntat de canvi per a tots i entre tots. En aquest sentit entronca amb la teoria política de Maquiavel que equipara el possible amb el desitjable i de la tensió entre aquets dos pols sorgeix el que és factible.
El treball adaptatiu és un constant del que és factible entre els fets i els valors i s'endinsa en una era que precisa la col·laboració plena, en la resolució de reptes (no de problemes). És l'aposta d'un líder «catalitzador» vs «capitalitzador»; «capaç» vs «capataç».
Si prenem el que anomenen «la mirada de l'helicòpter», posant el punt de vista en la perspectiva del temps, veurem com de necessari és el «lideratge adaptatiu» per sobreviure en un món caòtic: «Les espècies més fortes no sempre sobreviuen, tampoc les més intel·ligents. Sobreviuen les espècies que millors respostes tinguin als canvis» (Charles Darwin, L'origen de les espècies).
