A principis d'aquest mes de juliol es confirmava que la línia ferroviària de mitjana distància entre Girona i Barcelona tornava a ser, per cinquè any consecutiu i amb dades de 2017, la més utilitzada de tot l'estat espanyol, amb prop de dos milions de passatgers. Per elaborar aquest rànquing se sumen tant els viatgers que utilitzen els trens d'alta velocitat com els de mitjana distància, i de fet l'augment que s'ha detectat s'atribueix a l'increment de l'ús de la primera de les dues possibilitats. En tot cas, la dada confirma que a les comarques gironines hi ha molts usuaris del tren (la línia Barcelona-Figueres es troba en el lloc vuitè de les més usades), i que en aquesta línia el servei funciona de manera almenys correcta. Una cosa que no es pot dir, en canvi, de les línies ferroviàries secundàries que hi ha a les comarques gironines, que són notícia massa sovint però no per èxits com els esmentats anteriorment, sinó per descarrilaments, retards, avaries, problemes amb els equipaments o els serveis... Aquesta mateixa setmana, per exemple, un tren de Rodalies amb 35 passatgers a bord descarrilava entre Planoles i la Molina, els alcaldes del Ripollès denunciaven la manca de manteniment d'aquesta línia, i també es posaven de relleu les dificultats que els discapacitats es troben encara per accedir a estacions, andanes i trens per culpa de les barreres arquitectòniques.

Precisament quan s'està recordant els cinquanta anys de la desaparició del carrilet d'Olot, l'últim d'una sèrie de trens que dècades enrere van formar una xarxa ferroviària amb moltes deficiències però que va prestar un gran servei i que és recordada amb afecte, els problemes en els trens gironins de Rodalies s'han convertit en un autèntic maldecap per als seus usuaris, que es queixen reiteradament de les mancances en el servei que s'ofereix a l'RG1, l'R1, l'R11 i l'R3, que són les línies de Rodalies que passen per les comarques gironines. La manca endèmica d'inversions per part del Govern central (ja fos abans per part de Renfe com ara d'Adif) ha estat la causa principal del deteriorament de les línies i, per tant, del servei que s'hi ofereix: i no sembla que hi hagi perspectives que les coses millorin, ni que se'n demanin disculpes. El traspàs de la gestió de les Rodalies a la Generalitat tampoc no ha suposat una excessiva millora, perquè el Govern català al·lega que tots els seus esforços per millorar-ne el funcionament topen amb la reticència de les autoritats espanyoles a invertir els diners que calen per resoldre els dèficits pendents.

Atrapats en aquesta disputa entre governs, els usuaris es troben amb la lamentable situació d'afrontar cada viatge en tren com una aventura, sense saber ben bé què pot acabar passant. I ja fa temps que n'estan molt cansats, amb tota la raó.