Sant Feliu de Guíxols (San Félix de Guijoles, segons la Wikipedia espanyola), la «vila gentil» -com l'anomenava l'alcalde socialista, de quan els socialistes eren catalanistes, Josep Vicente-, sempre ha tingut un gran coixí gastronòmic. Aquí hi va haver la seu d'Eldorado Petit, el fabulós restaurant que va aterrar a Nova York, de la mà del gran Lluís Cruañas. La ciutat es va especialitzar en les campanyes exitoses del Peix Blau Ganxó abans que ho fessin altres. Jo vaig col·laborar amb ells, i van tenir la gentilesa de fer-me un homenatge al teatre municipal, que sempre recordaré. Després vaig col·laborar en temes del monestir -del qual he parlat en diversos llibres, entre ells La cuina de 1714 i La cuina monàstica -, ja que s'escau que els monjos que hi habitaven eren uns gran gurmets: menjaven capons, oques, tenien una estança per prendre la xocolata desfeta, etc. Ara és la seu d'un museu i de les exposicions temporals de la «Tita» del Thyssen (per cert, he vist en alguna paret de la vila uns petits pasquins impresos que posen «Fuck Thyssen»; ben escaient, sabent els dos significats que té en català la paraula «tita»). Una altra relació que vaig tenir amb la vida va ser quan treballava a l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes i vaig fer l'informe que exigia la conservació de «La Constància» (el Casino dels Nois), que s'anava a enderrocar. Vaig tenir accés al material guardat, entre ell un preciós registre de la biblioteca amb un conjunt de títols impressionants que van ser cremats pels franquistes. Els «nois», tapers i obrers, sovint tenien més cultura que els senyors.

Sembla, doncs, que d'un temps ençà Sant Feliu ha encetat una nova projecció artística, després d'haver tingut personatges del món de l'art tan singulars com Ruscalleda, l' Esther Xargay, en Josep Miralles, l' Udaeta, en Marzo Mart... a més de Trevor Skinner, Ana Gutiérrez, Chuan, Nei Albertí, Carles Piqueras, Mònica Pallí, Fluff Thorne, Ralf Langenhorst, Xavi Lloses, Néstor Sanchiz o Alex Pallí.

El món de les galeries i exposicions, a més, s'ha animat molt mercès, en primer lloc, a la Casa Irla, que fa un gran treball per la cultura -jo mateix hi he presentat un llibre de la mà de Marzo Mart, La cuina més exquisida de la Costa Brava. Els tapers, amb un ple de gom a gom. En aquest llibre, precisament, hi parlo força de Sant Feliu de Guíxols i de la gran aportació que va fer a la cultura gastronòmica. Ara mateix ha obert l'Espai 59, amb una gran exposició dedicada a la Bauhaus. 100 years in dialogue, que va ser un esdeveniment ciutadà que va convocar una gernació. El mateix dia inaugurava Duvan -un dels grans mestres que viu entre nosaltres- a la Casa Irla, i Arranz Bravo a l'Espai Cendrós: grans artistes per a grans espais, definint un nou pol cultural i artístic.

També, com és sabut, aquesta vila gentil ho és per la música: el Festival de la Forta Ferrada, de fet, és el més antic de Catalunya i té projecció internacional.