El perfum: història d'un assassí és la primera novel·la de l'escriptor alemany Patrick Süskind, publicada el 1985 sota el títol original Das Parfum, die Geschichte eines Mörders. Immediatament es va convertir en un best-seller, traduït a més de quaranta llengües a tot el món. També en una pel·lícula de culte -que, per cert, va tenir episodis filmats a Girona, que passava a ser el París del s. XVIII. El personatge protagonista té el curiós nom de Grenouille -granota-, amb ben poc pendent cap al subtil món dels perfums!
Els perfums tal com els coneixem a Occident -en dissolució alcohòlica, ja que els musulmans, en tenir-lo prohibit, els solen fer amb oli- van néixer (com els licors, incloent l'Aigua del Carme -Eau des Carmes, que encara es troba a França-) dels antics apotecaris medievals, que els feien amb fins terapèutics. Se solien anomenar Aqua admirabilis -aigua admirable- i aviat, a partir del Renaixement, n'hi va haver de famosos, com l'Aigua de la Reina d'Hongria, a base de romaní, feta a Montpeller. S'utilitzaven per a fregues per aspirar, marejos, per perfumar els mocadors, etc. Un amic florentí em va portar a visitar l'apoteca de perfums més antiga d'Europa portada pels frares de Santa Maria Novella, i vaig quedar enlluernat -sobretot pels alts preus dels seus productes! Encara s'hi fabrica l'Aqua della Regina (de la reina), creada per a Caterina de Mèdici. Al segle XVIII, un italià instal·lat a Colònia inventa la primera aigua de colònia, que s'anirà difonent arreu. La més antiga i prestigiosa és la 4711. Després venen les aigües de lavanda, les colònies de clavells, muguet...
Segur que alguna vegada en anar a comprar una fragància us heu trobat diverses presentacions que us han desorientat. Com ara perfum (en francès, parfum), eau de parfum o eau de toilette, o bé colònia o aigua de colònia. La colònia és la presentació més lleugera, conté entre un 6 i un 8% d'essència. És perfecta per a l'estiu, per refrescar, i dura poc. És, de fet, per al propi plaer. L' Eau de toilette o aigua de colònia: la concentració d'essència varia entre el 8 i el 15%. Les fragàncies segueixen sent fresques però augmenta la fixació, i l'aroma a durar fins a tres hores. L' Eau de parfum o aigua de perfum, amb una concentració d'essència fins al 16-18%, la durada de la qual pot arribar a les sis hores. El parfum o perfum té una concentració molt més elevada, del 20 al 30%. La durada pot arribar a superar les vuit hores o fins i tot més en el cas d'algunes firmes. Elixir: algunes marques comercialitzen també les seves fragàncies en format elixir. En alguns casos es tracta del mateix perfum amb una mica més de concentració i en altres es tracta d'una versió més intensa en què varien algunes de les notes del perfum original. A Espanya, fins als anys 60 hi havia els «abstractes» (com els de Myrurgia Embrujo de Sevilla i altres), que molts consideraven una pesta, més que una bona olor. Finalment, si es va a un tast de vins, o a un àpat gastronòmic, millor no posar-se perfums.
